Doctor, doctor...

L'editor estava desconcertat. I a l'altra banda del telèfon sentia com algú s'estava desencaixant les mandíbules amb una gran rialla.
-Pareix mentida que aquest bàmbol de l'impremta ara mateix s'estigui xapant el cul, i que no se n'adoni del meu problema.
Penja el telèfon.
Faltaven unes hores per la presentació del llibre. I allà els tenia. Enquadernats. amb la il·lustració triada amb l'autor. Tot semblava normal. Havien arribat ahir el vespre. Abans de partir, tancà totes les finestres per prevenció. Les portes ben barrades. Res podia destorbar la presentació. S'ho jugava tot a una carta. Li calien els doblers. La primera vegada que traïa els seus principis. El llibre era una autèntica patata.
Joel, l'autor, ufanós i petulant. li havia telefonat. Tot sulfurat.
- Joan, que t'has begut l'enteniment.
-I ara que et passa, ja et vaig enviar els llibre que em demanares.
-És vera. I saps que m'he trobat.
-No (mentida piadosa)
-Els llibres, si amb el títol "Batre", la il·lustració i totes les fulles en blanc. Que putes han fet a la impremta?
-Tranquil. Ahir al vespre jo els vaig fullejar i tots tenien el text. (Segona mentida piadosa).
-Fes alguna cosa i ràpid i penjar.

Joel, pensà que era el seu final com a editor. De sobte gira el cap i va veure un petit animaló que estava aferrat al periòdic del dematí. Ja s'havia menjat totes les lletres de la portada. Inaudit. No existia cap animal tan àvid pels mots, excepció feta dels censors durant el franquisme.
Dos ulls saltirons i una boca allargada en forma de xuclador, per on ingeria lletres i paraules a una velocitat vertiginosa. Incomprensible.
-Ei, Joan, sóc el xucla-mots. Em dedico a xuclar totes les bajanades, que no caldria que quedessin escrites. I faig molt bona feina com hauràs pogut comprovar.
Joan somrigué, i se'l mirà en silenci. Tal volta tenia tota la raó del món. Encengué una cigarreta, reflexionant quins llibres podien ésser més del seu grat. En tenia un bon assortit. No passaria fam aquell animaló tan sabut.