Detall intervenció

Crisis...

Intervenció de: RainBow_CoLouRs | 22-10-2005


No sé si s'hauria d'escriure aix+o aquí, però bé, si us heu sentit algun cop així, espero que em dongueu algun consell...
Em sento.. com si, jo fos una guia, jo surtu amb algu, tallem i tot s'acaba, però aquella persona és feliç amb una altra, i jo torno a sortir amb algú també, però torna a passar el mateix, i sempre passa el mateix, i me'n adono, i no sé el que sóc, sóc algú que mai tindrà felicitat? o algú que només serveix per ajudar als demés? Em sento com si no fos res...
PEtons..^^



Respostes

  • Som per estimar o estimem per ser¿?
    allonsanfan | 22/10/2005 a les 21:43

    No vulguis ser sempre feliç. Per ser feliça tard o d'hora hauràs d'haver tastat la infeliçitat. Per la meva part, bé tot s'acaba i tot comença.
  • RE: Crisis...
    L'escriptor mediocre | 22/10/2005 a les 21:49

    Poca gent coneix i controla totalment els temes relacionats amb l'amor, el carinyo i l'estimació. Sento no poder ajudar-te, no sóc un d'ells. Només puc dir-te... que pensis en coses boniques, i que escriguis.

    Juseph
  • RE: Crisis...
    Cursiva | 22/10/2005 a les 22:09

    Ara mateix, ets sents malament, i fins i tot, tens ganes de plorar. Tens enveja de la gent que t'envolta, creus que ells han tingut més sort que tu. I tu, mires al teu voltant, i et preguntes: A on és la persona que se suposa que és la meva mitja taronja?

    No tinc la resposta. Però potser et faré feliç, dir-te que tots els teus amics a qui ara envejes, d'aquí a uns anys, ja hauràn trencat peres. D'altres estaràn fent les banyes a les seves parelles perquè no estan bé a casa. d'altres faran bona cara, però a casa, es tiren els plats. O sigui, que l'enveja aparent de la gent que t'envolta ara és un enganyifa momentania. No tinguis presa. vigila, el dia menys pensat seràs tu i no pas ells qui crearan enveja. T'ho asseguro!
    De moment, paciencia. I disfruta el estar sol, que també té les seves ventatges.
    Un petó carinyós.
  • RE: Crisis...
    iong txon | 23/10/2005 a les 09:25

    Ets l'objecte d'amor del Creador. En aquesta relació hi pots trobar la seguretat que necessites. I com que l'amor veritable és etern, és precisament perquè has nascut per ser l'objecte d'amor de Déu que la teva vida és eterna. Per tant no perdis mai l'esperança.

    Com que l'amor veritable és etern, estem fets per a estimar per sempre i a més de forma exclusiva pel que fa a l'amor de parella. Per això és normal que ens sentim buits si l'amor s'acaba. Aquesta mena de crisi és una de les coses que dóna més sofriment, però has d'aguantar i no permetre que afecti la teva fe, o els teus principis i els teus valors.

    Una abraçada,

    Quim

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: