Cercador


Llista categories

Recomanats editora

Veure tots

Detall intervenció

CONVOCATÒRIA DEL RPV CCCXXIX (Repte Poètic Visual - 329) - RENDICIÓ

Intervenció de: kefas | 07-01-2024

CONVOCATÒRIA DEL RPV CCCXXIX (Repte Poètic Visual - 329) - RENDICIÓ

Em plau convocar a tothom qui tingui interès, ganes i temps per escriure un poema de mètrica, rima i llargada lliures, inspirat en la imatge proposada, perquè el composi i el pengi com a resposta a aquest tema en el termini comprès entre el dia d’avui, 7 de gener del 24 i el dia 15 de gener del 24.

El vostre esforç serà recompensat amb el gaudi dels lectors i una possible corona de llorer si resulteu afavorits pel favor dels votants en el plebiscit que es convocarà poc després del 16 de gener del 24.



RENDICIÓ

Respostes

  • Rendit
    Endevina'm | 08/01/2024 a les 09:28
    [Respondre]
    Rendit
    Esgotat
    No em vull llevar, avui.
    Demà potser sí.
    I no soc així, de normal.
    Cal saber parar
    i descansar quan toca.
    O acabarem malament
  • Anar a dormir
    kefas | 08/01/2024 a les 09:59
    [Respondre]

    Anar a dormir
    amb les celles enganxoses
    per la substància grisa
    que ha vessat el cervell.
    Pels ulls i les orelles
    han entrat les noves tecnologies
    comandades
    per la intel·ligència artificial.
    Han ocupat
    el crani septentrional
    i les neurones grises han fugit pel calvari.
    Se'n diu així perquè solidifiquen
    en forma creu
    on es crucifica la cultura de cada dia,
    la de les coses senzilles
    que permeten saber qui som.
    Si és que encara som.
    Sense neurones grises
    la vida fosca ens dona una opció
    només una.
    Aixecar els braços
    en senyal de submissió
    despullar-nos
    i tapar-nos amb la mortalla.
  • Espera
    Ginebreda | 10/01/2024 a les 08:56
    [Respondre]
    Rendit al desig, espera l’amat.
    La boca entreoberta cercant la besada,
    el cor desarmat, el sexe enlairat,
    tot mirant al cel amb ulls delerosos,
    frisant en l’espera de l’home que estima,
    del color d’albada dels llavis ardents,
    dels forts braços bruns,
    que abracen amb calma.
    Quan el vent del nord li porti l’amic
    en la barca vella, llit del seu afecte
    Descobrirà el cos, nu sota la vànova
    I mormolarà poemes d’amor,
    antics, a l’orella cobejada
    i es deixarà fer, rendit de desig.

  • RE: CONVOCATÒRIA DEL RPV CCCXXIX (Repte Poètic Visual - 329) - RENDICIÓ
    aleshores | 12/01/2024 a les 07:32
    [Respondre]
    L'hora del llop

    Que ho fa que un cop al dia
    - o de la nit, qui sap -
    siguem febles, exposats, eteris?

    L'hora en que connectem al més enllà
    en la forma primitiva del sentit,
    sens rastre de memòria racional,
    a la recerca del moment que ens fon
    amb el "per sempre", ...més enllà.
  • RE: CONVOCATÒRIA DEL RPV CCCXXIX (Repte Poètic Visual - 329) - RENDICIÓ
    aleshores | 12/01/2024 a les 07:45
    [Respondre]
    L'hora del llop

    Que ho fa que un cop al dia
    - o de la nit, qui sap -
    siguem febles, exposats, eteris?

    L'hora en que connectem al més enllà
    en la forma primitiva del sentit,
    sens rastre de memòria racional,
    a la recerca del moment que ens fon
    amb el "per sempre", ...més enllà....

    Que tot es trasbalsi i res no mantingui
    el seu color, la seva natural realitat
    fins al punt confondre'ns.
  • RE: CONVOCATÒRIA DEL RPV CCCXXIX (Repte Poètic Visual - 329) - RENDICIÓ
    aleshores | 13/01/2024 a les 07:13
    [Respondre]
    Més enllà

    Que ho fa que un cop al dia
    - o de la nit, qui sap -
    siguem febles, exposats, eteris?

    L'hora en que connectem al més enllà
    en la forma primitiva del sentit,
    sens rastre de memòria racional,
    a la recerca del moment que ens fon
    amb el "per sempre", ...més enllà....

    Que tot es trasbalsi i res no mantingui
    el seu color, la seva natural realitat
    fins al punt confondre'ns.
    Esclat de llum i més enllà tot ombra.
    L’hora del llop.
  • L'àngel caigut
    rautortor | 14/01/2024 a les 11:09
    [Respondre]

    Es deixa anar, indolent,
    endut pel vertigen equívoc
    de quimeres somortes.
    Perduts el delit i el vigor,
    només és capaç d’esperar
    allò que no sap si vindrà.

    Se’l veu nu, àngel caigut
    dins d’un ermàs insomne
    esperant temps clements
    mentre, avergonyit, evoca
    altres albades, altres vespres,
    quan tot era franc i diàfan,
    amable, fins i tot, plaent.

    Ara, quan s’ajoqui el dia,
    clourà els seus ulls abatuts
    amb l’anhel d’un nou vol,
    encara que sigui en somnis.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Publica el teu relat en català a www.relatsencatala.com

Nous recomanats editora

Últims comentats

Nous més llegits

Nous més comentats

Nous més votats