CAURE en el moment menys esperat... (el meu ultim relat...:P)

Caic, m'enfonso,
els meus plors no acaben mai,
el teu record se'm fa present
i no em veig capaç oblidar.

El meu pou és fons,
i tu, que ja ets molt lluny,
fas que senti la teva llum, que ara no m'il·lumina,
fas que recordi els teus ulls, que ja no em miren.

Si hi hagués alguna possibilitat,
si tingués algun pressentiment,
que poguessis tornar...
Però hi penso i ploro, perquè la vida em diu
que ja no em pots tornar a estimar, i això em fa mal...

El silenci és fa fort,
i no hi ets tu per trencar-lo.
La tristesa s'apodera de mi,
i no hi ets tu per esvair-la amb el teu somriure