Detall intervenció

17:41... tard

Intervenció de: diesi | 28-02-2008


:( arrivo tard... què hi farem? intentaré estar més atenta a la pròxima.

Sort a tots els participants!

I gràcies, ixnuir!

#NaT#


Respostes

  • el poema està fet només pensant en la música i en l'estribillo, no en el video, que és una mica estrany... (n+)
    ixnuir | 24/02/2008 a les 22:28

  • la cançó!
    gypsy | 24/02/2008 a les 22:51


    • gràcies gypsy!!! es que amb això dels enllaços no m'aclaro gens jo!
      ixnuir | 24/02/2008 a les 22:55

      xk no participes???

      vaaa!
      a veure si així s'anima algú més!

      ix
    • A través de la finestra
      Bianca | 25/02/2008 a les 13:46

      Aqui teniu el me poema, em sembla una idea fantàstica aquesta del repte musical.


      Contemplo la teva silueta
      a través de la finestra,
      tu no em veus però em perceps,
      saps perfectament que sóc allà.


      Continues caminant
      sota el teu paraigües,
      protector de la molesta pluja
      que ha decidit acompanyar-te
      en el teu elegant caminar.


      Quan tornis jo ja no hi seré
      però això ja no et preocupa.
      Demà et tornaré a fer companyia
      des del meu amagatall.

  • Es busca!
    gypsy | 24/02/2008 a les 23:02

    Aquesta melodia
    em llisca per dins,
    com un xiuxiueig somort
    m'esclata a la oïda.

    I aquest forat
    s'omple de la teva veu,
    som aquí per escoltar
    el hipnòtic desig.

    Es busca!
    vine, acosta't!
    deixa't portar
    per aquesta dolçor
    impossible

    i quan ningú miri
    balla amb els braços
    badats al vent dels sons
    de la meva música.



    :)


    • és l'hipnòtic desig, amb apòstrof! N++
      gypsy | 27/02/2008 a les 00:38

  • el relat del Sergi Yagüe, que s'ha confós i l'ha penjat on no tocava (xD)
    ixnuir | 26/02/2008 a les 20:01

    Mentre al carrer plovia

    Et vaig conèixer un dissabte de setembre. Els carrers eren grisos i el món…
    El món semblava una lluerna dins un pot de vidre, observada per un nen insensible.
    Et vaig conèixer un dissabte de setembre. Els carrers eren molls i jo…
    Jo premia els punys dins les butxaques dels pantalons mentre entrava al cafè.

    Assegut a l'ombra del quadre on una altra ciutat es desdibuixava en grisos i blaus,
    Observava les carícies que el temps lent li dedicava al fum dels cigarrets.
    La pluja fora queia amb apàtica harmonia i les veus de l'interior del cafè l'amansien.

    Et vaig conèixer amb el cor apagat al fons d'un cendrer de vidre,
    Cosint esquerdes esquifides a la pell del teu abric de tristor,
    Al fons del local seies davant d'una tassa de solitud que fumejava i t'entelava la mirada.

    I la pluja ofegava l'asfalt i el pot de vidre, i apagava la lluerna que inútilment intentava nedar.
    El cafè s'omplia de vides paral·leles i d'encenalls d'alenades de fum.
    Et vaig conèixer un dissabte de setembre i els carrers eren grisos i molls,
    I la pluja ofegava les lluernes a l'asfalt, els cotxes que s'allunyaven,
    Com encenalls acaronats per la lentitud del temps.

    Acompanya'm a sentir-me sol, et vaig proposar, jo et deixaré sola mentre busques companyia.
    I així vam unir isolaments de cafè fumejant un dissabte de setembre, mentre al carrer plovia.

    Sergi

  • el relat de la naiade, que també s'ha confós i l'ha penjat on no tocava (xD)
    ixnuir | 26/02/2008 a les 21:56

    Mentre sonava la música


    Et vaig conèixer en aquell vell club.
    Asseguda sola, refugiada en la foscor d'una taula al racó del fons del local.
    Ombra xinesa reflectint a la paret una silueta de dona, fumant amb llarg broquet.
    El teu torn feia estona que havia acabat. Ja no era com abans que eres l'ultima d'actuar, el show més esperat. Els homes t'aclamaven et desitjaven i es disputaven els teus favors. Ara esperaves ansiosa que algú omplis el buit que et rosegava per dins.
    S'intuïa, figura de rostre prim i cantellut però s'endevinava sensual. amagada sota una mascara de maquillatge, llavis molsuts de formes deformades pel excés de pintallavis rímel negra corregut empastifant uns ulls grossos i tristos.
    Intentaves fixar la mirada mig perduda per l'excés d'alcohol cap a la meva, que et contemplava amb tristesa.
    Potser solitària t'enganyaves esperant que vindria amb tu
    Imatge de la soledat que acompanya la decadència.

    Naiade
  • Inèrcia (Intent 1)
    deòmises | 28/02/2008 a les 11:27

    Diuen que som la darrera engruna d'esperança
    Enmig de la foscor de les hores,
    La felicitat dels llavis que busquen, amb resignació,
    La mel callada en el naufragi dels besos.

    I jo sóc quan ets, i ets mentre et sento
    Dins de cada porus obert al turment
    De no saber qui depèn més de qui,
    De no tenir ben clars els camins que ens uneixen.

    M'enfonso; vols enfonsar-te amb mi?
    M'endinso en el bosc; m'hi acompanyes?

    Tinc l'espai per a omplir-te'l com a ofrena
    Amb l'amor que professo per les paraules,
    Quan dic el teu nom, quan és murmuri
    I només tu ets capaç d'escoltar-lo.

    I tu ets quan sóc, i sóc resquícia dins teu,
    En l'embalum que els teus somnis creen
    Enmig dels racons de saber-me llunyà,
    De voler abastar el meu alè d'horitzó.

    ***

    Aquí deixo el meu intent de participació en el primer repte musical, proposat ja fa mesos per ixnuir. M'alegra que hagi imperat la il·lusió per damunt de la negació. Una abraçada per a tots, especialment per a l'ixnuir i la gitaneta.

    d.
  • 17:41... tard
    diesi | 28/02/2008 a les 17:47

    :( arrivo tard... què hi farem? intentaré estar més atenta a la pròxima.

    Sort a tots els participants!

    I gràcies, ixnuir!

    #NaT#

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: