Que bonic ....
Saps l'avi Lluís era fimilia de la meva mare, ella sempre en parlava per això m'ha vingut certa nostàlgia mentres llegia.
Gràcies per dir-me que falten accents, vull sempre que em diguis el que penses del que escric, tu ets l'artista.
Això vol dir que tu i jo també de lluny o d'alavora som familia no?Ja,ja
A reveure

Si, tu mateixa ho dius: el teu record sempre viu, això és tot i és molt, el que t'ha quedat i no t'ho treurà ningú. Felicitats missatger per aquesta sensibilitat tan ferma.

M'encanta, dins del desconcert de la mandra no desitjada hi ha tan d'humor.....
Crec que tan el cos com la ment ens demanen a vegades un descans, ens fa un avís, vivim tan depressa.....
M'agrada molt com escrius, felicitats.

El teu sentiment és tan gran que segur que la teva mare ja si sent abraçada i abrigada. Intenta no patir i donar-li tot el que sents.
M'encantat, felicitats i una forta abraçada per a tu.

Et felicito Mercè pel sentiment que despren aquest poema, jo si que soc una humil aprenent, però jo diria que tu ja ets molt més que això.
Una abraçada

Molt bonic Josep, M'hi he trobat, m'agrada tan el mar i el sol i la sal... que ho he pogut notar tot, una manera molt dolça d'escriure. Et felicito.

Poques paraules però amb molta força, entenc totalment el sentiment, jo també he plorat amb silenci moltes vegades. M'agradat molt Joan. Felicitats per la teva sensibilitat.

Ei, noia,
Com que veig que estàs intrigada, aqui la primera pista:
Em vas dir tu que hi havia aquest espai tan bonic de relats en català....

Hola Nonna_Carme
Fixa't tenim moltes coses en comú, una d'elles és l'enyor del nostre pare, tot i que jo vaig tenir la sort de gaudir-lo més temps que tu, t'entenc molt bé i comparteixo el teu sentiment, els teus relats estan tan plens de tendresa.... m'he sentit molt aprop teu. La segona és que jo em dic Carme i sempre nedo amb una amiga que es diu Nonna, bé es diu Ramona però li diem Nonna.
És un plaer Nonna per a mi poder llegir-te. Gràcies per la teva benvinguda i a reveure.

Ets una artista, escrius molt bé, m'agrada l'ironia que desprenen els teus relats.
Si que ens coneixem, adivina qui soc?? No només tenim en comú la gateta, també el meu nom, em dic CARMETA.
Gràcies per llegir el meu relat, m'hi fixaré més en els accents, tot just acabo de començar a escriure.
ENS VEIEM, UNA ABRAÇADA.

Frescor i al mateix temps calidesa és el que em transmet aquest relat. Moltes felicitats ets un artista. I gràcies per valorar tant positivament el meu relat, també per la benvinguda, em reconforta molt i m'anima ara que tot just començo.
Estas invitat a venir a Malgrat sempre que vulguis.

Hola gypsy
He llegit alguns dels teus relats i uff... son curts però molt densos, plens de matisos, els he de llegir més d'una vegada perquè m'hi perdo. Molt bonics.
Gràcies per valorar positivament el meu i celebro que t'hi hagis identificat, em fa contenta i m'omple d'energia per a seguir escribint. Una forta abraçada, seguirem mirant al cel i notarem la buidor que ens ha deixat el nostre pare però també el notarem aprop.

Molt bonic, més que bonic, coincideixo amb el que dius, per sort el temps ens fa aprendre a no ser tant esclaus del nostre cos.
Gràcies per la teva benvinguda, també per comentar positivament el meu relat, i dir-e que es millor comentar en el link. Em fa il.lusió, aprendre molt de tos vosaltres.
Una abraçada

Em fa tan contenta la vostra benvinguda... i que valoris positivament el meu relat ja es massa. No escric gaire, només en sento la necessitat, em vénen títols el cap quan treballo, quan passejo, quan nedo... i despres els temes vénen sols.
Abraçada per a tu i tots els altres.

Molt bo realment, quina vergonya m'esta fent ara que veig el nivell de molts relataires... No passa res, jo endavant. Et felicito, crec que ets molt bo.