Com ha canviat tot papa ..

Un relat de: zoramar
Com ha canviat tot papa


Avui fa un dia plujós i gris, d’aquells que et posen trist i melancòlic. Una vegada mes els meus pensaments m’han acostat a tu.
M’agradaria tan que em sentissis per poder explicar-te com a canviat tot...
Ens han arreglat el barri antic del poble, ara no hi ha voreres, l’han fet de vianants no hi ha trànsit de cotxes però tampoc hi ha gaire persones, el poble està moribund papa. Els diumenges quan vaig a comprar els croissants i el diari m’agrada que el poble estigui tranquil, la gent encara dorm i em miro el poble tranquil•lament, sense pressa, això normalment em feia disfrutar molt però ara em fa pena. Moltes botigues tanquen, les noves duren molt poc però també tanquen les de tota la vida. La gent esta decebuda, sense energia ni ganes de emprendre nous negocis, s’olora un desencís general que jo diria que fa joc amb el color gris del terra que ens han posat per tot el barri, molt de ciment i poques plantes, a tu potser t’agradaria, de fet el que sigui vianant esta molt bé per a la gent gran, els menuts i els que van amb cadira de rodes com el nostre Georgino. Saps? Treballa al ajuntament!!! Està molt content, fa una gran feina. Com en Mario que segueix estudiant, es gandulot però molt bona persona, sempre esta a casa de la tia amb en Jordi, s’ajuden i s’ho passen molt bé.
Sovint quan em fumo una cigarreta a la terrassa, miro cap als estels i sembla que et noti a prop, no se perquè però sempre que penso amb tu miro cap en dalt, com a l’església el dia que et vam dir a reveure. Ja no ens deixen fumar en lloc papa, a tu t’agradaria la nova llei antitabac però a mi em sembla molt exagerada.
El que també ha canviat moltíssim és les noves tecnologies. Segurament ja tindries un mòbil de nova generació, un ordinador portàtil i un joc d’escacs automàtic com el que ja tenies però més petit i modern. Ara es pot fer fotografies, gravar imatges i so i comunicar-te amb qualssevol persona de tot el mon amb un telèfon de 50 cm, com disfruteries...
Per sort el que no ha canviat encara per a alguns de nosaltres és la importància de les coses petites, dels afers diaris com pot ser un somriure, el cant d’ un ocell, una mirada, una olor, una il•lusió i tantes i tantes petites coses que sempre son les mes grans.

Comentaris

  • No hi són, però hi són[Ofensiu]
    Mena Guiga | 14-10-2012

    Els éssers estimats no tangibles, però sí l'essència, el record (del seu físic, de la seva veu, del seu fer, del seu somriure, oi?...almenys a mi em passa amb el meu avi i fa nou anys que és mort)-

    No deixis d'escriure, et va bé, Comuniques. Ets. Trobes gent, aquí a RC n'hi ha molta i que val la pena.

    T'animo a participar al fòrum, ja sia pels reptes (de més curts, de més llargs, de tota mena per fer anar el cervell o, millor, l'ànima i l`'enginy) o simplement per posar algun 'post' (intervenció) i xerrar amb nosalatres.

    Un petó i una abraçada que no han de viatjar gaire, ja que les dues som i vivim a Malgrat.

    Però...Zoramar...dóna'm més pistes de la teva identitat!!!!!!!

    Mena (no puc dormir!) (tafanera total)

  • Tens raó , zoramar.[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 08-10-2012

    Tot ha canviat molt. Les noves tecnologies ens envaeixen cada dia més.
    Però el que no canviarà mai és la sensació d'enyor profund que deixa en nosaltres l'absència d'un ser estimat.
    M'ha agradat molt el teu relat. No deixis mai d'escrire.

    Rep una carinyosa abraçada de benvinguda a Rc.

  • gypsy | 04-10-2012


    Sí, tot ha canviat, fins i tot l'espai íntim que ocupa la seva absència. Aquest silenci seré com a única resposta que de vegades ens pot dur a una impotència emocional de la pèrdua. La pèrdua d'éssers vius que han encaminat les nostres vides.
    Jo, també miro al cel de tant en tant, però quan més proper el sento és en la música que solia escoltar. Tenia molts CD i puntuava les cançons amb quatre, tres i dues estrelles. Sempre recordo les de quatre estrelles, doncs el feien emocionar.
    Quines coses, llegir el teu relat d'un desconegut/a m'ha portat endins de mi mateixa, m'ha retornat l'absència i aquest petit dolor que d'altra banda, ja considero inevitable.

    Un relat, proper, íntim que traspua molta bellesa. Gràcies per escriure'l

  • Vida peatonal[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 04-10-2012 | Valoració: 10

    Abans que res, una forta abraçada de benvinguda! I ara, dir-te que m'ha encantat aquest relat teu, ple de sinceritat, proximitat, credibilitat i reflexió. Cor de filla agraïda, valoració de les coses petites i bones com els croisants, realisme social i comercial i un to, malgrat el predomini del color gris, de bon sabor. Pujaré aviat a Malgrat, a veure aquests carrers de vida peatonal. Fins aviat!

    Aleix

  • En el fons...[Ofensiu]
    AVERROIS | 30-09-2012 | Valoració: 10

    ...són aquestes petites coses les que porten la felicitat. Una posta de Sol, una caricia o una cigarreta a la terrassa. En fi endavant que tot passa. POtser dintre d'uns anys ens riurem del que està passant ara. Esperem-ho!
    També t'he de dir que si vols tornar el comentari a algú que t'ha comentat, és millor entrar al seu link i comentar-ho, ja que si ho fas al teu potser ell no ho vegi.
    Una abraçada i segueix escribint, volem gaudir de més relats teus.

  • Gràcies missatger[Ofensiu]
    zoramar | 25-09-2012

    Em fa tan contenta la vostra benvinguda... i que valoris positivament el meu relat ja es massa. No escric gaire, només en sento la necessitat, em vénen títols el cap quan treballo, quan passejo, quan nedo... i despres els temes vénen sols.
    Abraçada per a tu i tots els altres.

  • Sempre presents[Ofensiu]
    missatger | 25-09-2012 | Valoració: 10

    Aquelles persones que ja no hi son però que es necessiten, que mai deixaran de ser importants per nosaltres, sempre estan presents al cor.
    Molt bonic el teu relat. Benvinguda zoramar!

  • DE RES...[Ofensiu]
    joandemataro | 25-09-2012

    gràcies per ser tan amable amb el teu comentari i de vergonya res, aquí tots compartim i aprenem els uns dels altres, tots tenim coses per donar i rebre, per enriquir-nos...

    una abraçada i seguim compartint !
    fins aviat
    oan

  • Que bé!![Ofensiu]
    zoramar | 25-09-2012

    Gràcies joande mataro, em fa molt contenta la teva benvinguda i que m'hagis llegit.
    Jo no tinc gaire temps pero intentaré llegir més relats, em fa il.lusió.

  • un relat íntim...[Ofensiu]
    joandemataro | 25-09-2012 | Valoració: 10

    amb un ésser estimat, tant que sempre el tens a prop... és així com esdevenim immortals...

    felicitats pel relat i et dono la meva particular benvinguda a RC
    salutacions des de mataró,
    joan

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de zoramar

zoramar

6 Relats

22 Comentaris

4654 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Soc una noia de Malgrat de Mar, no em dedico a l'escriptura pero sempre m'agradat molt. M'agrada llegir els relats dels altres i al final m'he animat a escriure'n algun.
Gràcies per compartir els vostres relats, Gràcies per llegir-me.