SOL I SAL

Un relat de: Josep Ventura

Tots dos son joves, ell amb un cabell curt i ulleres de sol, un polo blau i uns pirates de texà. Ella, amb un cabell llarg i ros, un vestit fi i molt encongit, deixa el cabàs al terra al cercle de sorra escollit després de passar pel laberint de para-sols i cossos estirats, treu una gran tovallola de colors d’estiu i li dona a ell que l’obre, la passa pel davant d’ella i queden tots dos tapats com el que arriba a tapar una cortina curta. Ella es treu el vestit i dos pits rodons com una fruita que comença a madurar es deixen acariciar per un Sol golós, després es treu un minúscul triangle negre que guarda la seva intimitat, el desenrotlla i el guarda. Nua, d’esquenes a ell, i amb els seus cossos junts li fa uns moviments sinuosos mentre es posa el biquini, per el costat de la tovallola, s’escapa una pell jove i bronzejada. Després es canvien de lloc i li toca a ell posar-se el banyador, quan acaba aplanen l’ampla tovallola a la sorra calenta i s’hi estiren tots dos. Després d’uns minuts es posen de costat i comencen a fer-se uns petons de mar plana que poc a poc va tornant-se temporal, ella posa una cama al damunt d’ell que li acaricia l’esquena, els cabells i la cuixa. Els petons van a més i ella posa la mà en un lloc invisible entremig dels dos, no poden dissimular el desig de fondre’s en un sol cos i, enmig d’un Sol que crema i el soroll d’unes onades que desperten la passió i l’amor, esclata la tempesta. Ella, de cop, es posa de boca terrosa i ajunta les cames, li tremola la pell com el tremolor d’una flor quan s’hi para una abella que busca la seva essència. Al cap d’uns minuts, ella s’estira a sobre d’ell i els petons són com una mar adormida, gronxada per la lluna. S’aixequen, giren la tovallola de costat i després de compartir un Marlboro, agafats de la mà es banyen dins una aigua salada amb un blau de poesia, al fons una medusa transparent amb un cercle d’un rosa elèctric els mira les cames.




Comentaris

  • Potser classificar-lo, el relat, també d'eròtica[Ofensiu]
    Mena Guiga | 02-11-2013

    Un relat amb tocs poètics i amb el protagonisme d'una parella en moments íntims en una platja damunt d'una tovallola al sol
    Com que estem al RDQ (i encara que no) penso que també cal afegir el que he trobat que seria millorable (i és el meu parer i, per tant, no mana).

    Repeteixes el connector 'després' unes quantes vegades. (es pot posar 'més tard, tot seguit, a continuació...)-
    Hi observo un ús indegut de la coma fent de punt. El punt i seguit marca una pausa més llarguet per respirar i estar per a la nova frase. Exemple:

    "....golós, després'----si ho llegeixes en veu alta, t'adones d'aquesta necessitat (almenys a mi em passa).
    "...temporal, ella..."-----igual
    "...banyador, quan acaba..."--igual

    Altres:

    dona----ha de dur accent 'dóna'
    per el----pel

    I -crec jo- que no és 'cabell' sinó 'cabells' quan dius 'amb un cabell curt'.

    Bon RDQ!!!!

    Mena

  • Dolçor[Ofensiu]
    zoramar | 19-10-2012 | Valoració: 10

    Molt bonic Josep, M'hi he trobat, m'agrada tan el mar i el sol i la sal... que ho he pogut notar tot, una manera molt dolça d'escriure. Et felicito.

  • L'escalf de la sal[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 17-10-2012 | Valoració: 10

    Prop del mar es multipliquen les passions, els sentiments de sang. I el teu relat n'és un magnífic exemple. M'has recordat una novel·la d'Isabel Clara Simó, on la protagonista es vesteix i desvesteix sota un llençol gran, com si fos un fantasma. És una imatge preciosa, aquesta d'imaginar gent sota una tovallola o llençol; és molt gràfica. M'ha encantat, Josep. Una forta abraçada.

    Aleix

  • El ritual de l'amor[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 16-10-2012 | Valoració: 10

    Tantes vegades repetit des del principi de la història de la humanitat. Ritual de carícies, gests, moviments provocats pel desig. Però en un marc marítim de blau enlluernador.

    Sol i sal, sal i sol, dos ingredients que inviten a les expansions amoroses. Tots les coneixem prou bé, però és bonic poder-les recordar.

    Salutacions

  • sol i sal i no estan sols...[Ofensiu]
    joandemataro | 16-10-2012 | Valoració: 10

    una passió incontinguda empesos pel desig i la calor... tot plegat és una dansa sexual entre dos éssers que es desitgen, tan natural com això... ben portat amic josep... només penso però en la pobre gent que omple la platja cap a on deu mirar !! :-)

    gràcies pel teu comentari , al meu últim poema, tan amable !!

    una abraçada
    joan

  • En el seu punt[Ofensiu]
    Núria Niubó | 16-10-2012 | Valoració: 10

    La màgia de l’amor entre petons . Una descripció poètica de l’amor jove i voluptuós, símil amb la suavitat i la bravura del mar. Una lectura agradable que transporta a records de joventut.

    Molt ben escollit el títol, el relat és càlid com l’escalfor del sol i saborós com un gra de sal en el seu punt de delicat erotisme.

    Felicitats Josep, és un plaer compartir lectures.
    Una abraçada des de la Terra Ferma

    Núria

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Josep Ventura

Josep Ventura

112 Relats

478 Comentaris

89500 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Vaig néixer abans de l’any del fred entre Barcelona i Girona, em varen obligar a aprendre una llengua i es varen oblidar de la meva.
El meu vici es llegir, la meva il•lusió escriure.
Sóc un enamorat del mar, apassionat de l’Emporda, i caçador de la muntanya.

Llegir es la gana insatisfeta del pensament.

Les paraules foren inventades com primitives armes contra la desesperació.

regastell@hotmail.com