Cercador
L'autograpaire
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
Va sortir amb els gossos cap a Riudarenes, a caçar. Hi havia excés de porc senglar i calia desexcessar-lo.
Va aparcar al llindar del bosc. Feia un dia radiant.
Va deixar anar els animals, que estaven molt engrescats.
Se sentia olor de natura i de bolets fent-se.
L'aire era un pèl fred, però no calien mànigues encara.
En obrir la porta per treure el material es va fer un trau al front, amb un canto viu.
L'Ermengol no s'espantava ni amb la vermellor de la sang rajant ni amb el dolor. Era home de sang freda. De seguida -i no va pensar- va agafar la grapadora quirúrgica i, mirant-se en un retrovisor, es va grapar l'escletxa. I tot seguit va sucar un clínex amb lleixiu i li va passar. Va fer amb ell mateix el que algun cop havia fet si un gos era malferit per un porc salvatge.
Va cridar els cans, que no se'n sabien avenir que tornessin a casa, però van obeir.
En arribar, la seva dona quasi es desmaia, aprensiva i espantadissa. No, no aniria a urgències, ell va sentenciar.
No obstant això, mitja hora més tard anava cap al lavabo de pet...li calia vomitar!
Va aparcar al llindar del bosc. Feia un dia radiant.
Va deixar anar els animals, que estaven molt engrescats.
Se sentia olor de natura i de bolets fent-se.
L'aire era un pèl fred, però no calien mànigues encara.
En obrir la porta per treure el material es va fer un trau al front, amb un canto viu.
L'Ermengol no s'espantava ni amb la vermellor de la sang rajant ni amb el dolor. Era home de sang freda. De seguida -i no va pensar- va agafar la grapadora quirúrgica i, mirant-se en un retrovisor, es va grapar l'escletxa. I tot seguit va sucar un clínex amb lleixiu i li va passar. Va fer amb ell mateix el que algun cop havia fet si un gos era malferit per un porc salvatge.
Va cridar els cans, que no se'n sabien avenir que tornessin a casa, però van obeir.
En arribar, la seva dona quasi es desmaia, aprensiva i espantadissa. No, no aniria a urgències, ell va sentenciar.
No obstant això, mitja hora més tard anava cap al lavabo de pet...li calia vomitar!
Comentaris
-
Pista[Ofensiu]zoramar | 12-10-2012
Ei, noia,
Com que veig que estàs intrigada, aqui la primera pista:
Em vas dir tu que hi havia aquest espai tan bonic de relats en català.... -
Hola Mena Guiga[Ofensiu]zoramar | 09-10-2012 | Valoració: 8
Ets una artista, escrius molt bé, m'agrada l'ironia que desprenen els teus relats.
Si que ens coneixem, adivina qui soc?? No només tenim en comú la gateta, també el meu nom, em dic CARMETA.
Gràcies per llegir el meu relat, m'hi fixaré més en els accents, tot just acabo de començar a escriure.
ENS VEIEM, UNA ABRAÇADA.
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
435696 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com