Sopar amb els amics

Un relat de: zoramar
M’he quedat sola, moments suaus acompanyats per la meva copa de cava que m’he obert mentre rentava els plats i copes que quedaven, gran i meu moment, a la merda el colesterol quan mes vas en compte pitjor surten les analítiques, un gran negoci…
En aquests moments estic per a sobre els meus problemes, que senzill no?? Estic a casa en el meu terreny, puc ésser objectiva per primera vegada en tota la setmana, es dissabte, començo a veure-ho tot mes clar. Estic feliç, he tingut a sopar a casa als meus amics, no ha fet falta explicar amb detall el que sento, que em passa, ells em coneixen, poques frases, tot entès. La gran tristesa de tot el dia s’ha fos amb la seva presencia, un gran plaer per a mi, he tornat a riure... fins i tot la meva gateta s’ha posat contenta “ ja han marxat els convidats, ja tinc la meva mestressa per a mi.
He plorat tant avui.....crec que no ho feia des de la mort del meu pare i la meva mare, que fort, perdoneu-me si us plau, estic tova, tota la tarda plorant
I ningú se n’ha adonat, només la meva gateta, que em segueix a tot arreu.
Són les 4.30 però no tinc son, em passa el temps tan de pressa que no el vull desperdiciar, es meu, quin gran plaer veure’l passar mes lent... no tan de pressa com de dia que passa volant, no vull anar a dormir.
Gràcies amics per estar amb mi, aquesta nit tant gris i plujosa, jo us necessitava.
La musica suau que escolto em fa veure i sentir que la setmana no ha estat tan dolenta com em pensava. Vaig fent camí, poc a poc, pas a pas.

Comentaris

  • Ei, ei, ei![Ofensiu]
    Mena Guiga | 07-10-2012

    Jo TAMBÉ sóc malgratenca i visc al poble. Però ja faré 46 anys (el dimecres). Potser ens coneixem o coneixes els meus fills...tant li fot!
    Molt maca, la medusa color plàstic amb el farbalà lila fosc com de final de faldilleta.

    I bon text. Tens, a nivell crític, algun accent no posat. (més, de quantitat, per exemple).

    I, nova coincidència...(però la teva és en base al relat)...jo també tinc gat. Gateta. Es diu Carmeta i és tricolor. Adoptada dels camps i descampats de davant de l'institut, saps?

    Petonàs i abraçada!!!!!!!!!!!!!!!!!
    I té, un pallasso:

    X=OD


    Mena

  • Anaïs | 24-09-2012

    Diuen que la solitud és menys amarga quan la passes en companyia.
    Aprofito per donar-te la benvinguda a RC, espero que aquí entre nosaltres et sentis ben acompanyada.
    Un somriure,
    Anaïs

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de zoramar

zoramar

6 Relats

22 Comentaris

4455 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Soc una noia de Malgrat de Mar, no em dedico a l'escriptura pero sempre m'agradat molt. M'agrada llegir els relats dels altres i al final m'he animat a escriure'n algun.
Gràcies per compartir els vostres relats, Gràcies per llegir-me.