S.O.S.

S.O.S

M’agrada passejar pel meu poble els diumenges matí quan molts encara dormen, els carrers estan buits, més buits del que es habitual, sense sorolls i sense pressa vaig mirant les façanes, els canvis que hi ha hagut últimament en els carrers que han arreglat, cases de nova construcció, obres aturades, una farola nova davant la porta de l’ajuntament ....
Sento certa nostàlgia , però sempre et trobes alguna cara coneguda, algú a qui saludar o amb qui parlar una estona; tots contents perquè ja hem estrenat el dia , anem a comprar a la pastisseria les pastes del diumenge, comprar el diari o senzillament caminar una estona. Que bé!! Hem deixat l’estrès i la rutina diària enrere per reprendre-la demà dilluns però ara no importa, tenim tot el diumenge per davant. Sembla un poble feliç, una gent feliç, però no es així.
Malgrat agonitza, s’ha quedat sense vida, sense força, sense alegria i els Malgratencs també, estem preocupats, el poble ens demana ajut i no li sabem donar.
Botigues de tota la vida que molt a pesar seu han de tancar perquè no poden subsistir, s’ha n’obren de noves amb tota l’ il•lusió però al cap d’uns mesos perden l’esperança perquè no hi entra prou gent , comerços que intenten sobreviure però no saben com fer-ho, fins i tot els banc que abans dominaven els carrers principals i els altres.. els resten forces.
Si que estem en temps de crisis, però també ho estan els pobles veïns i no estan tan buits i morts com el nostre.
M’entristeix veure els carrers a on vaig jugar de petita, carrers on s’hi respirava vitalitat, esperança, moviment, on la placeta era la placeta, plena d’arbres i verdor, amb sorra i cagades de gos i gargalls, quan ara tot està molt més net i pulcre però sense vida.
Certament els politics tenen molt a dir i a fer però nosaltres els triem per tant i tenim part de culpa o d’encert, si ells no fan prou, fem-ho nosaltres buscant alternatives, si no ho fem aviat, haurem de posar el rètol de Malgrat “EN VENDA”.
S.O.S Malgrat ens demana ajut, Malgrat es mor.