el relat fa referència al sant sopar (o no)

ben trobat, és bo fixar-nos com parlem
m'hi apunto amb la meva variant "nà fent"

...això d'abraçar el passat!

una genialitat!

ben trobat i ben lligat amb el final ploraner

fresc, qüotidià, amable... un petit moment de felicitat!

de posar el video i llegir el relat amb la música de fons dibuixa una atmosfera de complicitat amb el relat que el lliga encara més.

però pel poc que he vist em consta que com a escatòlegs, pocs pobles superen el català, i això que ho tenim molt assumit per què ho hem mamat des de petits, sobta a l'estranger que ens descobreix: el caga tió, el caganer del pessebre, ser cul i merda o que un grup de rock es digui els pets a segons on podria ser ofensiu.
felicitats per la teva obra!

em fa il.lusió rebre el primer comentari, és una injecció d'ànim!

crec que sobre l'ús del català està tot dit i estudiat, però està molt bé que hi anem reflexionant, al menys tenir-ne consciència. sempre he pensat que una llengua no es mor d'un dia per altre, i el que ens passa a la nostra és només un dels estadis previs. només dir que el 90% dels nous hàbits lingüístics no són tan una evolució pròpia d'una llengua viva com la substitució gradual del català cap al castellà. fixeu-vos que moltes formes genuïnes catalanes que es perden ho fan per recuperar la castellana: pèrdua de pronoms febles, pèrdua de vocal neutre (heu vist que "que" ara és "qué"?), ús habitual de risa, turnillu, els dents, trupesar, caure's, asomar-se, joder!, pillar, en seguida.......................................