Circ Galàctic

Un dels records més entranyables que guardo de la meva infantesa és, sens dubte, l'arribada del circ Galàctic al meu poble. Ningú no n'havia sentit a parlar mai. El seus espectacles, així com els vehicles i ginys que formaven la caravana, eren del tot innovadors, mai vistos.

A casa, no ens van deixar anar a cap funció, però tant a mi com als meus germans, se'ns va encomanar igualment l'estat de benaurança que es va impregnar com una alenada d'aire fresc per tota la contrada amb la seva sola presència. Durant aquells dies, tots els veins sense exepció, van aparcar els seus maldecaps i alçaren el seu estat d'ànim a qüotes mai més aconseguides.

Tohom en parlava, del circ. Els qui anaven a una funció, repetien cada tarda, tot i que a l'hora de descriure els números, es quedaven sense paraules. D'altres afirmaven haver vist els integrants del circ pel poble comprant queviures, sempre amb una mena de barret regional en forma de tub allargat. Fos com fos, tothom es va veure afectat d'alguna manera o altra per aquella visita hipnotitzadora.

En el meu cas, el goig que sentia era degut al privilegi únic de poder veure la carpa del circ des de la finestra de l'habitació, ja que vivíem apartats del poble, vora la verneda del riu.

La nit que el circ se'n va anar, alguna cosa em va despertar i vaig treure el cap per la finestra. Rera els verns, el circ destacava per la intensa llum que des de l'interior irradiava al seu voltant. Girava sobre el seu eix, cada cop més ràpid, fins que s'enlairà i es perdé en l'horitzó.