Espiritualitat domèstica

Si algun aparell encapçala la llista d'electrodomèstics que abdueixen a les persones, aquest és el televisor. No confondre amb "la televisió", de tots coneguda la seva capacitat també abductiva, però que en aquest cas no ens ocupa.

L'efecte engolidor d'aquesta caixa ens ha arribat a través del seu cosí germà: el cinema, on si ets una nena amb cara angelical tens tots els números per acabar travessant la pantalla no sintonitzada. No sempre tothom n'acaba sortint, i els qui ho fan, adquireixen a la mirada aquell aire de misteri de qui no diu tot el què sap. Darrera el vidre, res de platós, despatxos de guionistes ni anuncis de galetes. Només soroll de brutícia digital i ecos distorsionats. De fet, el televisor no és més que una porta a un món paral.lel, a una altra realitat que no per desconeguda és menys veraç.

El llistat d'elements de rapte corporal segueix amb la nevera i el jacuzzi. Aquests però, són menys suggeridors (espiritualment), i han estat relegats al terreny de l'humor i als afers picants.

Jo vaig trobar interessant la rentadora. El que té de bo és que el desenllaç es pot programar. De càrrega frontal, m'hi vaig encarar de quatre grapes i … cap a dins. Com que els primers cops són de mal fer, vaig triar el programa de roba delicada. Recomano l'experiència. No cal dir que en surts net i suau. I de tots els beneficis que ofereix l'abducció de rentadora, jo en destacaria l'enriquiment humà que ofereix poder veure el món des d'un altre punt de vista.