El català incorrecte, passa'l!

Un relat de: 14

I de sobte, em truca la meva àvia i em diu: -Nen, ja has anat a tirar el 'pedidu' per la Carme al 'busòn'?
Li he respòs, i just quan ha penjat el telèfon m'he vist dins un d'aquells anuncis del Consorci de normalització lingüística en el que diuen "El català correcte, passa'l!". Sense voler-ho, doncs, i com podeu veure, he caigut a la trampa del català incorrecte. O més ben dit, he caigut a les 'reds', ja que mai direm xarxes, igual que mai direm que hem posat el peu dins un bassal, sinó que sempre el posarem dins el 'xarcu'.
El món del català incorrecte sembla complex però és com la vida mateixa. Vosaltres pensareu, a aquest paio se li esta anant l'olla...Doncs no, no em falta cap cargol, ja que en català incorrecte, si a cas, em faltarà un 'turnillu'. Tampoc dinarem mai damunt les estovalles, sinó que ho farem damunt el 'mantel', i sempre, barrejant el vi amb una mica de 'graciosa', mai gaseosa. El problema (o 'publema) vindrà si després de l'àpat ens tirem a la platja, ja que tindrem un 'corte' de digestió, no pas un tall! Aleshores, està clar, alguna socorrista ben guapa anirà a l'armari del seu despatx i regirarà el 'botiquín', ja que de farmacioles, els catalans, no en fem servir! Potser, dins la bogeria del moment, la socorrista demanarà ajuda cridant a través del 'megafunu' i demanarà auxili mentre espera l'ambulància que està atenent a un home de cinquanta anys que ha notat una petita fiblada a l'esquena, que en català incorrecte vindria a ser un 'latigassu'; el que ja es podria suposar l'infermer de l'ambulància (que en català semi-incorrecte també es pot anomenar ATS) és que el que patia aquell home era dolor de lumbàlgia, altrament anomenat 'mal de lumbagu', motiu pel qual haurà de portar un 'collarín', que no pas collaret subjectador, durant alguns dies.
De fet, els socorristes de platja coincideixen en afirmar que és durant el més de juliol, en català incorrecte 'juriol', quan els banyistes ocupen amb més densitat les platges, ja que tots pensen: -Tant de bo (en català incorrecte direm 'ojalá') la platja estigui buida perquè tothom (en català incorrecte sempre direm 'tot cristo') fa vacances a l'agost, i al 'juriol' la platja està buida. Clar, aleshores cauen en la trampa, com jo, i van a la caixa 'd'ahorrus' i retiren tot 'l'abonu' que van cobrar el juny i se'l gasten en una setmana de vacances al camping de Torredembarra.
Les vacances a un camping també son dies de glòria pel català incorrecte, ja que per exemple, en el moment d'agafar el cotxe mai ens lligarem el cinturó, sinó que ens cordarem 'el cinturón'. Tampoc posarem l'equipatge al portamaletes, ja que per això tenim el 'maleteru', ni molt menys regularem la posició del seient si podem regular la posició de 'l'asientu'. Mai pitjarem el fre quan ens toqui, ja que sempre premerem el 'frenu de mà', igual que sempre en direm 'sillín' de la cadireta per la canalla. I sobretot, quan el cotxe s'espatlli, el durem al mecànic, que malgrat pesar 110kg no està gras, sinó que està 'gordu'.
Quan sigui l'hora de marxar de vacances, farem un sopar encara a la ciutat per tal de celebrar la 'despedida', mai comiat, dels 11 mesos laborals, i com no, menjarem 'berberechus' i 'mejillons' i després farem un bon 'cigarru' que, al no fumar, haurem hagut de demanar a algú que tingui 'tabacu' al damunt.
Un cop arribats al camping, decorarem la rulot amb algun 'cuadro' i hi 'enxufarem' les llums, ja que en català incorrecte mai direm engegar. Serà aleshores quan el nen caurà i es farà un forat als pantalons; primer el pare li netejarà la ferida amb aigua 'del grifu', mai de l'aixeta, i després la mare taparà el forat amb un 'parche', ja que en català incorrecte mai direm pedaç, igual que mai comprarem butlletes de loteria del camping, sinó que sempre anirem a comprar 'números dels cegus'.
Al cap i a la fi, o més ben dit, 'sin embargu', la família feliç tornarà de vacances enmig d'un 'atascu' de collons, ja que mai direm retenció, i al arribar a casa, la mare -la senyora Carme-, mirarà el 'busòn' per viam si li he enviat el 'pedidu'. Així doncs, podrà trucar a la meva àvia per 'telefunu' i s'haurà acabat d'una vegada per totes aquesta gran bogeria, o potser 'lucura', que és el català incorrecte: passa'l!

En el fons dels fons, (o altrament anomenat 'fondu'), i com diria l'amic Pàmies, el català de sempre cal parlar-lo ni que sigui en aquest text que es mor, cal parlar-lo, ni que sigui, en aquesta llengua moribunda.

Comentaris

  • Especular sobre el futur del català...[Ofensiu]
    lluisba | 24-05-2008 | Valoració: 8

    ...em penso que és tan seriós i científic com una tirada de cartes del tarot.
    Les llengües es comporten de forma estrana, sobretot en èpoques de moviment com la nostra. Immigració, pressió d'altres llengües... Fins i tot hi ha una tesi que demostra que la independència de Cataluna afavorira la desaparició del català, i que em penso que està força ben raonada.

    El que parlem ara, i el que parlem d'aquí a 20 o 50 ans és, en resum, la llengua del nostre país. Mira també què diuen els puristes del castellà: que es perd irremeiablement, que es parla millor a llatinoamèrica que a Espana...

  • d'un pessimista[Ofensiu]
    zigonni balcatrena | 24-05-2008 | Valoració: 8

    crec que sobre l'ús del català està tot dit i estudiat, però està molt bé que hi anem reflexionant, al menys tenir-ne consciència. sempre he pensat que una llengua no es mor d'un dia per altre, i el que ens passa a la nostra és només un dels estadis previs. només dir que el 90% dels nous hàbits lingüístics no són tan una evolució pròpia d'una llengua viva com la substitució gradual del català cap al castellà. fixeu-vos que moltes formes genuïnes catalanes que es perden ho fan per recuperar la castellana: pèrdua de pronoms febles, pèrdua de vocal neutre (heu vist que "que" ara és "qué"?), ús habitual de risa, turnillu, els dents, trupesar, caure's, asomar-se, joder!, pillar, en seguida.......................................

  • Ha estat força divertit[Ofensiu]
    L'insomne xerraire | 24-05-2008

    llegir aquest relat, i a la vegada força identificador del parlar corrent de una ciutat com Barcelona.

    Jo sempre he nomenat aquesta manera de parlar com "el barceloní". A Barcelona mai ens hem netejat les ulleres, jo, personalment, barceloni de mena... sempre em netejo "les gafes", i com aquesta totes i més les que figuren en el teu relat. Sempre he defensat que a Barcelona tenim una paraula com ara "ulleres" i que el nostre diccionari es tant ric que aquesta paraula te un munt de sinonims entre els quals estan: les lentes, i com no... les gafes.

    No és que defensi el mal ús del llenguatge, però francament... tampoc em molesta sempre que sigui a nivell col·loquial. En realitat, no deixa de formar part del seu enriquiment.

    A més... els diumenges m'agrada veure com els iaios juguen a petanca, m'agrada força més que no pas estiguessin jugant a botxes ;-)

    Bona aportació la teva Pep. Una abraçada


  • Al País Valencià...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 24-05-2008 | Valoració: 10

    ...l'ús del català encara és ben palès als pobles però a les ciutats com ara Alacant o Elx està pràcticament perdut, la població que el parla no arribarà realment al 20% i no s'escolta a llurs carrers, a València la gent gran està deixant de parlar-lo i de tant en tant se sent pel carrer algun jove que el parla, la població que el parla encara és viva i es manté, però a ciutats com Castelló i les del nord s'està perdent cada vegada més malgrat ser d'un 50% els que estudien en català, l'índex més gran de tot el país, ací a la demarcació de València està al 21% i a Alacant no arriba al 18%, no obstant això si pensem que el 12% de la població és de comarques castellanes totalment castellanitzades històricament la població que estudia en català als primers ans és d'un 40 o 45%, i no el 39% que en resultaria de restar les comarques castellano-parlants, perquè en arribar al grau mitjà dels estudis la població baixa una mica. Bé que encara que el català no estiga bé al Principat, la situació és molt millor que al País Valencià, perquè la presència del català al carrer és major que ací al meu país. Que es parle com diu Sergi Pàmies encara que siga malament. Jo crec que si més no a certs punts del domini lingüístic es mantindrà per sempre, ara, hi ha uns altres en els que ja està totalment perdut, sobretot a dues de les ciutats grans d'Alacant, la zona més castellanitzada, com són Benidorm i Alacant.
    Bé s'acomiada un sempre optimista que ací a la ciutat de València parla si més no el 60% del seu temps en català i no a soles.
    Una forta abraçada Pep i endavant, que farem una llengua gran i un país gran.

Valoració mitja: 8.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: