DE VAIXELLS I CAMELLS

Un relat de: zigonni balcatrena

Matinada grisa i mar en calma. El motor ennuegat anuncia l'arribada a port d'una barcassa de pesca. A terra tot està per fer, a bord, la feina és feta. El capità, vell llop de mar curtit en mil adversitats, es disposa a realitzar la maniobra d'atracament amb actitud maquinal, que l'experiència li permetria fer amb els ulls tancats. Avui però, els mecanismes fallen i la nau segueix apropant-se perillosament a la bocana a velocitat inadecuada. Tot intent de rectificació és inútil. La tripulació només pot esperar el fatídic desenllaç.

Quan el casc impacta contra el formigó, aquest cedeix com si fos de paper. El vaixell travessa el moll i la llotja de subhastes a velocitat de creuer, i penetra terra endins amb parsimònia exultant. Res atura el seu pas, ni cases, ni arbres, ni muntanyes. De l'estela que deixa al seu pas, només en queda un solc efímer, que aviat es torna a soldar. Desafiant, avança llaurant la terra, superant desnivells, descendint les valls. Travessa ciutats, rius i prats. Quan s'acaben els queviures, els mariners llencen les xarxes i en treuen els fruits del camp i el bestiar de les pastures.

Un dia la barcassa arriba al desert. Navega per les onades de sorra com en els dies de tempesta i s'atura per sempre més al bell mig d'una duna, just per deixar pas, educadament, a una carabana de camells que porta sal. Mai cap vaixell havia estat tant lliure.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: