El foraster

Un relat de: zigonni balcatrena

Darrere la mirada impassible del foraster, s'hi amaguen sentiments nobles i una manera de fer a l'antiga, on l'honor i la paraula ocupen llocs propers. La pistola que du enfundada li recorda més a ell els límits de la dignitat que no pas als seus enemics. Conscient que un gest en fals delataria el seu engany, actua amb una duresa exagerada i una fredor impertèrrita.

És per això que quan empeny la porta del "saloon" amb massa força, fent que rebotin els batents amb la paret i li tornin a venir amb força contra ell, el director del rodatge es posa les mans al cap tot repetint per enèssima vegada: talleu! talleu! talleu! Li agradaria escanyar l'encarregat dels càstings ara mateix per haver escollit el pitjor actor de la història per fer el paper de foraster.

Pensa això amb el cap cot i les mans tapant-se la cara. Quan obre els ulls, l'equip de filmació ja no hi és. Els del bar se'l miren estranyats i el foraster que acaba d'entrar, espantat, per un moment agafa la pistola.

Encara sort que amb això del cine va començar fent de maquillador i ha pogut obrir una barberia just al costat del "saloon".

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer