Coses de la banca

Si mai ha existit la coherència personificada, aquesta s'ha dit Mateu Vilademany. En Mateu portava disset anys treballant en una entitat bancària en la qual havia prosperat en part per aquesta virtut, alimentada a més per una actitud recta en el bon compliment de les normes, una disciplina espartana i un ordre geomètric que fregava l'obsessió. No mancat de raó, creia que molts clients mantenien la fidelitat a l'entitat gràcies a ell.

Els atributs d'en Mateu transcendien el pla professional i eren responsables d'un matrimoni portat amb dignitat i d'una paternitat exemplar. No era estrany que en el seu entorn se'l considerés un bon consultor a qui plantejar dubtes vitals i confiar sensibilitats perturbadores. Els seus discerniments arrebossaven veritats tan absolutes, que amb elles augmentava l'ordre de les coses.

És per tot això que, quan es va adonar que era un porc, li va caure el món a sobre. Per algun motiu que no arribaria a entendre mai, la identitat d'en Mateu Vilademany no havia existit mai. La seva infància, els estudis, la família, la bona reputació en l'entorn de la banca… Tot era una il.lusió, un record imposat. En un instant va entendre que mai havia sortit d'aquelles tres parets de totxo i de la tanca de tubs rovellats que mossegava de manera insistent sense saber ben bé per què.

De camí a l'escorxador el camió es va parar en un semàfor. Li havia tocat "finestra" i podia veure els carrers del seu poble. I allà, just de la porta de la seva oficina bancària, en sortia en Mateu Vilademany.