estimar és quelcom molt complex, doncs si tu bé ho dius, comprensió, respecte,..... en definitiva, en fortir la llibertat individual per compartir la llibertat d'un tot bén gran.
generositat de l'un per l'altre, i entendre, que mai un pot ser capaç d'odiar allò ke tant s'ha estimat!!!!

bon poema!!!!!!!!!!!

endavant le atxes, ke sepas ke el cuscus estava molt bo!!! jejeje!
ja trobarem una altre ocasió, espero, en veiem aviat, ptonets i una abraçada!!!

P.D: i fotu-li canya amb el recital i tal ke la cosa promet!!!!

JO JA FA DIES QUE ESTARIA DORMINT, NO DESPERTAR I AXÍ NO TROBAR-ME AMB LA MATEIXA MERDA DE SEMPRE.
GUAITA, VIURE POT SER MOL DUUR, PERÒ MÉS DUUR ÉS SABER KET KEDA POC PER VIURE, I A TU ENCARA ET KEDA MASSSA PER VIURE.

PTONS I NS VEIEM AVIAT

ja ho saps, si fa no fa sentim la mateixa pena i el mateix dolor, però igual que ens crema per dins també sentim la necessitat d'embogir, de trencar, de no viure obssissionats en el llunyà, doncs aki la vida continua, i m'algrat el dolor, alegrat per saber que no estem sols.

un petó i ànims.

UN POEMOA MOLT BONIC.

bon poema per acabar la nit.

ei ens veiem aviat!!!!!!

petonets!!!!

xavi

ja ho se ja te comentat, només dirte ke ja ho veus, ara si ke me kedat sol, esperar, espero mol, l'arribada d'aquell company ke ja sabem, viure i conviure, serà divertit.
Pro bueno re, ke ja saps aki casa tns un sopar,
i algu am ki xerrar, que estar sol es mol agradable, però nomes quan un ho vol, ara mateix jo no!

vinga un petó i una abraçada!!

salut

res, doncs kina serà la poció, l'empenta?
Buscar els refugis fora d'un mateix?
Exterioritzar, no mantenir-se inmobil?

segurament sempre serà avançar!!

això sona una mica depre, he vist que a mi manimes, i tu? sigues sempre positiva, t'evitarà patiments!

tmb ho desitjo, un nou any sempre porta noves esperances, i malgrat ke a voltes fagi mal, seguirem esperant i desitjan.

almenys que sigui millor per tu!

una abraçada!

xavi

la sensació de vertigen tots l'hem viscut algun cop, i viure-la com tu la descrius es una sensació molt màgica.

doncs no, no m'agraden els comiats, dir adéu, fins quan? quan tornarem a ballar junts? a sopar? a xerrar? a fer el cafè de la tarda? als matins de ressaca i disbauxa?

No m'agraden els comiat!

ei silvia, jo em sento una mica com tu, ecara no ha marxat i ja sento com la trobare a faltar!! però bueno confio en els amics per ajudar-me alleujar aquest sentiment.

malgrat els exàmens t'espero almenys un dia per sopar!!!


un petó

doncs si perke no?

donen més importància al sexe que al'amor?
esixteix el sexe amb amor?
i l'amor sense sexe?

els he llegit tots, del V al I i tots son tant descriptius........ alhora hem tornen records de moments viscuts molt precissos amb tu, endavant company!!!

ens veiem aviat!!!