TENIA UN FORAT A LA BUTXACA....

...Sílvia, l'esperança quedàs sempre dins la butxaca. M'ha agradat molt aquesta senzillesa, una petita pluja agra però amb il·lusió cap a defora. Aquest format de poema petit, sí, com un grupet de gotes, és molt interessant. T'animo que hi continuïs fent feina. Un petó,

Carles

M'ha encantat l'element de la butxaca foradada, jo també el vaig utilitzar en un poema :

... però si d'amor tens plenes les butxaques,
encara que per un forat es volés esmunyir,
ben segur que saps la millor manera
de tornar-les ràpidament a omplir.

Hi ha converses que es queden per sempre en el record i aquests petits moments són el nostre tresor.

salut, maca

angie

S'han de sargir totes les butxaques, que no s'escapi res, bé, res de bo, esclar.
Un petonet. Pilar

bon poema per acabar la nit.

ei ens veiem aviat!!!!!!

petonets!!!!

xavi

Ei, has donat forma als somriures dolços que neixen dins del cor amb molt poques paraules.
Tens tanta raó, de vegades una estona de converses compartides que semblen aturar el temps, ens recorda el gust dolç de l'essència de moltes coses.
El recurs del forat a la butxaca el trobo genial; no et deixis escapar l'esperança Sílvia i omple'n a vessar totes les butxaques...

Petonets i fins aviat!

al teu balcó i et foradare tots els pantalons que hi trobi, només per poder llegir mes sovint relats com aquests, curt i ras com a mi m'agraden.

Cal tenir comte amb els forats a les butxaques , que allò que hi cau t'acava picant als turmells.

Salut Silvia.

Genial Silvia, com sempre. M'encanta aquest poema, i me n'alegro de que s'hagi cosit el forat de la butxaca, ja que l'esperança no s'ha de perdre mai.

Una abraçada,
Nostàlgia.

Cus-te be tots els forats, que l'esperança no s'ha de deixar mai que s'escapi.

Una pasada de poema!

Guai, guai, guaiiiiiiiiiiiiiii!

Una abraçada