pobre

Un relat de: xavi43881

potser ara,
buit de tot,
d'amor,
que es troba lluny,
i lluny persisteix,
alla s'hi queda
i aquí hi soc jo.

ara,
buit de tot,
de diners,
no en tinc,
i les trucades al meu telèfon,
no son d'amor,
doncs radera hi ha el banquer,
que reclama, aquells diners que no son seus,
pero diu que tampoc son meus,
que no arribo,
i d'arros, quans dies aixi,
sols m'alimento.

Doncs avui ho se,
ahir m'ho imaginava,
però avui ho se,
ser pobre, no es ser pobre d'amor, no es ser pobre de diners.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: