ballem?

el poble dormia,
jo hem sentia encès,
bramava el meu cor,
un altre cop m'he quedat sol.

Sentia l'espurna,
que feia caminar els meus peus,
repartint la festa
arreus dels racons del meu cos.

He renunciat a sentirme sol,
he après a caminar,
entre la gent que estima,
a compendre que la companyia
omple i fa feliç,
m'atrau allò que és nou,
em deleito coneixent el teu passat.

Escric, per no cantar,
per no cridar, per no donar so a la meva
veu, doncs les lletres ja dibuixen amb precisió
que aquesta nit t'estimo amb boja deboció.

Recorro a petons tots els racons del teu cos,
buscant el racò més humit
per entretenirme a dibuixar
una fesomia de plaer a la teva cara
davant del mirall.
Les mans escorcollen per sentir entre els meus dits
la bellesa i tendresa de la teva pell.



Ballem?