trobant-te a faltar

a camins ens tormentem pensant en aquella persona que no podem veure... Però la vida segueix!

Enhorabona per la teva poesia, m'encanta llegir-te!

Bon Any!

Anneta

Um... quin poema... Jo mirava la teva foto i deia.... um... em sona, em sona.... fins que t'he situat.... delegada! jaja Sóc la Leti, l'amiga de l'Eli.. Ves per on, ja en conec dos, de relataires que els he trobat per casualitat fora de la web... quina gràcia! Això demostra que la nostra família cada vegada és va fent més gran.. i que el món és un mocador!! (en alguns llocs, ple de mocs...)

M'ha fet molta gràcia trobar-te!!

Un petonàs maca!!

que tinguis un bon any nou 2006... que res bàsic trobis a faltar i que els núvols i les estrelles i les fulles i la pluja et diguin cada dia: collons, què bé et veig, sílvia!
ptons i una abraçada!

M'encanta!!! estic content de tornar a llegir-te i d'haver tornat a escriure!!
Felicitats per ser la sisena autora mes prolifica!!

ei silvia, jo em sento una mica com tu, ecara no ha marxat i ja sento com la trobare a faltar!! però bueno confio en els amics per ajudar-me alleujar aquest sentiment.

malgrat els exàmens t'espero almenys un dia per sopar!!!


un petó

Hola Silvia,
Quantes vegades trobem a faltar a aquelles persones que ni elles saben que les necessitem tant que som tan covards que ni som capaços d'establir una conversa. Tot sovint fem metàfores per saber dir el què no ens atrevim a dir amb la veu.
Silvia, segueix escrivint que jo et seguiré llegint i no deixis pas que la soledat et guanyi.

Brindo per tu i per la nostra terra,
Roda03