Entre els quatre vents

ja ho se ja te comentat, només dirte ke ja ho veus, ara si ke me kedat sol, esperar, espero mol, l'arribada d'aquell company ke ja sabem, viure i conviure, serà divertit.
Pro bueno re, ke ja saps aki casa tns un sopar,
i algu am ki xerrar, que estar sol es mol agradable, però nomes quan un ho vol, ara mateix jo no!

vinga un petó i una abraçada!!

salut

per ser-hi i donar-me l'oportunitat de coneixe't, lamento profundament que fos aquest dia, jo estava molt nervios i desprès molt atavalat per un bon sopar i força embolicat, però alhora tambè content per que queda pendent fer un café o una birra i així poder parlar i conèixer a la meva ( perdonam Maria Mercè Marçal )poetessa preferida.

Altre cop gràcies i ens devèm una altra abraçada!

res, doncs kina serà la poció, l'empenta?
Buscar els refugis fora d'un mateix?
Exterioritzar, no mantenir-se inmobil?

segurament sempre serà avançar!!

si son entre quatre vents sempre son més lleugeres...jeje

records

Es bona la pocio d'orujo, preo ho sont mes els teus relats.

Una abraçada