ke tenir en ki rekolsarte kuan sembla ke tot va malamen i no i a volta enrere...xk pok a pok me nadono de ke staria perduda si no fos x eis, de ke plorar sola es un topik passatjer...xk millo plorar akompañada, sentinte rodejada dapreci...o xk miyo no plorar, tot i a vegades ser massa dificil evitaru.......dono gracies x tenir sempre algu ke, kom mol be as dit, em faci desapareixer les llagrimes i transformarles en un somriure!! ;D
Petonetsssss *

xo sembla ke siguis capaç de transfomar els meus pensaments en paraules! dos relats seguits teus que he llegit, i dos relats seguits que me vist obligada a comentar, xq descriuen el que penso avans, durant i després de llegir-los. Gràcies ;). Vec ke no sok la unika ke es troba en akesta situacio..el regust dakell desitj, oi? una flama impossible d'apagar..

Encisador!¡ xk putser akells moments en ke no trobes kap motiu x tirar endavant i tot sembla tan fosc, tenen alguna raó de ser...alguna finalitat..i xk, ben mirat, de tot se n'aprèn..;)

u sento...però m'alegro d'haver tingut el privilegi de trovar-te dins d'aquest munt de relats...perquè aquest és diferent..fa pensar..em plantejo coses ke mai avans m'havia plantejat...gràcies

Nena! M'agrada la teva forma d'escriure..tot tan senzill però, alhora, tan ben expressat...saps com ajuntar paraules per fer cansons, relats que conmouen..ara per ara, em trobo en una situació molt semblant a la teva..m'alegro de sentir-me compresa ;)

Nena! M'agrada la teva forma d'escriure..tot tan senzill però, alhora, tan ben expressat...saps com ajuntar paraules per fer cansons, relats que conmouen..ara per ara, em trobo en una situació molt semblant a la teva..m'alegro de sentir-me compresa ;)