El regust d'aquell desig...

Tota la vida carregant un forat negre, com si em faltés alguna cosa vital... Aleshores arribares tu, aconseguint que els moments difícils es tornessin més fàcils, creant somriures que creia desapareguts, regalant-me un somni, dedicat a tu, a trobar-te... Vaig ser ingènua al creure't tan a prop, al ser capaç d'assaborir-te abans d'hora, al no veure't meu però fugaç... No sé si feia mal o era un somni sobrenatural, però encara em queda el regust, el record de que durant un breu instant vaig ser feliç. I ara no vull tornar a despertar cada matí desitjant ser una altra persona... Sé que el temps m'ensenyarà com oblidar-te, però l'espera resulta tan llarga... Tu et perds, ja no sé on trobar-te... apropa't per tornar a allunyar-te...