Ganes de tu

Un relat de: ¥eÞe§

M'agradaria poder parlar amb tu, només tu i jo, i mirar-te als ulls per explicar-te la veritat; tota la meva veritat. Se que un día vaig dir que les meves intencions respecte a tu havien canviat, que vaig creure que els meus sentiments van deixar de valer el seu pes, que vaig creure que tot havia acabat...
La veritat és que ara me n'adono de qui mou els fils del motor de la meva ànima.
Per molt que intenti negar-ho, sempre has sigut tu qui estava al meu cor, a pesar de la situació, a pesar de les persones que em rodejaven.
Abans o després vaig tornar a pensar en tu, i vaig recaure, una altra vegada. Et juro que vaig pensar que les coses havien canviat finalment i que ara em tocava a mi guanyar i que les coses em sortissin bé. Ja sé que això no canvia res, que això no farà que tornis a mi, que res canviarà i que tot continuarà tal i com està. És la necessitat de dir-te la veritat i ser sincera, de dir-te que et DESITJO. De dir-te que em moro pels tus llavis, que només d'imaginar-me una carícia teva recorrent la meva esquena se'm talla la respiració, només poder-te agafar la mà m'obre les portes per continuar somiant, només poder abraçar-te i lliscar els meus dits pel teu cabell fan que sense volguer-ho imagini estar fent-ho...
Encara que res d'això sigui real, és la meva veritat i el que fa que pugui seguir vivint, és el que penso, el que desitjo, però sobretot és el que sento al veure't, a l'estar i parlar amb tu, a l'intentar fer-te riure, a l'intentar no deixar que t'allunyis de la meva vida. Pot ser que a vegades no demostri del tot els meus sentiments, però segueixen estan ahí. Intactes i tan profunds com al principi. Perquè almenys se que res els esborrarà per molt que vulgui, que passi el temps o apareixi una altra persona. Perquè aquestes tres possibilitats ja han ocorregut, pero les ganes de tu no van desaparèixer...

Comentaris

  • com si fos meu[Ofensiu]
    Jimbielard | 06-02-2008

    com pot ser que siguem tants identificats en el que expliques. si. sembla una vivença real i des d´aqui t´animo a que lluitis pel que estimes.. m´ha encantat.. i tambe m´hi he sentit dins el text.. anims!! a esperar un nou relat dels teus, que son com meus.

  • BUf..[Ofensiu]
    UoTis | 18-07-2006 | Valoració: 10

    Un altre text teu que m'emociona moltíssim. És perillós arribar a estimar així, i crec que tothom hauríem de passar per aquí. Per poder valorar més endavant tot el que ens passa. Fins i tot el mínim. L'escrit que he llegit abans i aquest, me fan veure q la situació, es una situació real. ÀNIMS! i LLuita pel que estimis.

  • preciós[Ofensiu]
    aNneta28 | 03-07-2006

    De debò, m'ha agradat moltíssim. Alguns fragments em fan sentir molt identificada. Un petó.

  • Yuna | 03-07-2006 | Valoració: 10

    Aquest relat és molt maco, senzill però ple de contingut com a mi m'agrada. Ho dius tot amb angoixa i respecte, amb afecte i desig, a més, tens tota la raó del mon, la vida pot donar molts tombs, però quan trobes la "peça" que encaixa amb tu, res ni ningú, pot aconseguir que deixi de ser la raó més important de la nostra vida....


    Txell

  • No se com ho fas..[Ofensiu]
    x TheSaddestLittleAngel x | 03-07-2006 | Valoració: 10

    xo sembla ke siguis capaç de transfomar els meus pensaments en paraules! dos relats seguits teus que he llegit, i dos relats seguits que me vist obligada a comentar, xq descriuen el que penso avans, durant i després de llegir-los. Gràcies ;). Vec ke no sok la unika ke es troba en akesta situacio..el regust dakell desitj, oi? una flama impossible d'apagar..

  • Preciós![Ofensiu]
    Silenci... | 29-06-2006 | Valoració: 10

    Bones! Moltes gràcis per comentar un escrit meu ;) He llegit aquest teu i m'ha encantat, ne llegit d'altre però aquest es que més! M'he dat conta que pensamm banstant igual i quan llegia algo teu era com si llegis molts de es meus pensaments. Moltes besades!!!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: