Seguretat insegura...

Segura i, alhora, tan indecisa…
Segura de qui sóc, de la meva dignitat...
Segura de que no desitjo estar lligada, de que vull ser lliure...
Segura de fujir de compromisos que es convertiran en llàgrimes...
Segura de voler fer el que vull, quan vull i perquè em dóna la gana, guiant-me per instints...
Segura d'arriscar fins al límit, sense patir pel que pugui arribar a passar...
Segura de que gaudeixo jugant amb tu, sent conscient de fer-ho tu també...
Segura de saber que els jocs tenen un final on algú guanya i algú perd...
Però, alhora, segura de no perdre, de no creure en contes de fades amb final feliç...
Quanta seguretat, oi?
Però a fora plou...i pluges d'incomprensió l'ofeguen..
Incomprensió al adonar-me que has guanyat la partida...
Incomprensió al no ser capaç d'encarar un final del que n'era conscient, sabent que al arriscar, m'arriscava a perdre...
Incomprensió al no entendre perquè, sabent-me un peó més de la teva col·lecció, m'ofego al no poder besar-te...al no poder dir-te, amb tota seguretat, que t'estimo......