La primera estrella...

Un relat de: x TheSaddestLittleAngel x

Potser era massa petita per comprendre-ho, però potser no ho volia entendre..
Tot va començar una matinada d'agost en que, una mà tremolosa em despertà sobtadament, anunciant-me que calia córrer. Em vaig témer el pitjor, fruit de nits desvetllades al seu costat, en aquella cambra fosca, allunyada de la resta de l'hospital on, durant tota la nit, es succeïen passejades incessants i veus tremoloses d'aquells que desitjaven gaudir dels últims moments a prop seu. Quan arribàrem a l'hospital, el sol ja sortia, deixant anar el que seria l'única espurna de calor en aquell dia. Pujàrem les escales a corre-cuita amb l'esperança de que no s'haguessin complert les nostres sospites. Obrí la porta d'una batzegada i, finalment, arribà on era ell. Però ja era massa tard. Reposava plàcidament al seu llit, semblava tan tranquil, tant en pau am ell mateix... Vaig pensar que dormia. Més tard, ma mare m'explicà el que havia succeït. Em va dir que, arribat un moment, tot s'acaba i que, la vida, com la resta de coses, té un final. No ho volia entendre però, en el fons, sabia la veritat, el meu avi era mort.
Ara, cada cop que miro les estrelles, recordo allò que una vegada em digué: Sempre estaré amb tu, quan arribi el vespre, mira el cel i la primera lluentor, la primera estrella que brilli, seré jo, vetllant per tu des d'algun lloc enllà....

Comentaris

  • buf...[Ofensiu]
    ¥eÞe§ | 03-07-2006 | Valoració: 10

    He pogut llegir-te al deixar-me els comentaris. La veritat és que en aquets em sento molt identificada, encara que el meu avi... va estar els ultimos dos mesos a casa, i els metges ho havien donat per impossible. Jo també era molt petita i en gran part no sabia que estava passant, pero sabia que el meu avi patia, patia i volia deixar de patir...
    Gracies per les teves paraules, de debò.

  • potser la mort...[Ofensiu]
    Capdelin | 17-06-2006 | Valoració: 10

    no és aquesta paraula tan bruta, tan sèria...
    Potser la mort és una altra cosa: tombar-se al sol sobre l'arena i adormir-te llegint suau un poema... amagar-se una estona, allargar la vida sense permís i sobre l'herba fresca sentir la veu d'una nena que et diu: aixeca't i vola...
    M'ha encantat les paraules de l'avi a la seva néta... destruint el mite impotent i difuminant el dolor entre les estrelles.
    Una abraçada.

  • Tots hem perdut...[Ofensiu]
    AVERROIS | 16-06-2006 | Valoració: 10

    ...algú que ens ha deixat part de la nostra ànima orfre. M'hauria agradat acomiadar-me dels sers estimats que m'han deixat sense poder dir "un adeu" "un fins aviat". Però la vida és així. També es així de curta i ens retrobarem amb ells molt aviat, quasi amb silenci. Una abraçada.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de x TheSaddestLittleAngel x

x TheSaddestLittleAngel x

19 Relats

13 Comentaris

22794 Lectures

Valoració de l'autor: 9.10

Biografia:
"Cada lletra és un poema;
cada mot és un sospir;
cada frase una abraçada...
i un petó els punts suspensius."