Per les meves friks ;)

Un relat de: x TheSaddestLittleAngel x

NeNeTeS!¡ :D Com va la nit? No us desmadreu massa que ens coneixem eh borraxines?¿? ;) Però, tot i així, FiEsTaAa!¡ :D jOjOjO..però espero que, entre copeta i copeta, i entre ball i ball reserveu uns segons per llegir el que us he escrit :p.
Mireu, jo us explico..:), ahir a la nit, com cada vespre, vaig sacrificar una estoneta de messenger per escriure.
M'agrada sortir a la terrassa quan es fa fosc i estirar-me a la cadira de platja, amb la meva musiqueta, mirant com passa la gent, imaginant com deu ser la seva vida, i transformant-ho tot en breus relats :p Proveu-ho, alleuja. No sou les úniques que, de vegades, us sentiu soles o incompreses, tothom s'hi troba de tant en tant, i jo, més del que us penseu; però, es alentidor ser capaç d'expressar el que sents, de transformar els sentiments en paraules, i les llàgrimes en els punts suspensius. Això és el que pretenc. Ahir, no estava especialment inspirada, volia escriure, però..sobre què? La emoció de la graduació era massa fervent per concentrar-me :p I, tot rumiant, se'm va acudir la millor idea que em pogués haver imaginat, escriure-us a vosaltres. Perquè sovint no es valora allò que es té fins que ho has perdut, i no penso permetre que la nostra amistat caigui en l'oblit; i quina millor manera d'aconseguir-ho que dedicant-vos aquesta petita canso en forma de poema? ;)
Però, ben mirat, que no dir-vos que no sapigueu prou bé, que os estimo?¿ No ho hauríeu de saber ?¿ O potser no ho demostro lo suficient...Us mereixeu això i més, perquè m'heu demostrat, any rere any, que es pot comptar amb vosaltres i que, sempre que em faci falta, estareu aquí pel que necessiti, de manera que jo voldria també poder estar-hi quan us faci falta algú amb qui plorar ;). Potser no us en adoneu però heu fet per mi més del que pugui semblar, qui si no vosaltres ha fet possible (per bé o per mal xD), la persona que ara sóc? Cert que els pares són els que eduquen, però ells només ensenyen regles bàsiques, per saber fer aquet món una miqueta millor a mesura que creixes, però amb qui he seguit aquet camí? Qui m'ajuda't a tirar endavant quan he trepitjat, sense ànims de tornar-me aixecar? Qui m'ha donat la mà per no quedar-me enrere? Vosaltres. I per molt que ens separem l'any que ve, ens continuarem veient, perquè no es necessari patir juntes sis hores de classe per ser amigues, al fi i a la cap, la confiança fa fàstic, no ?¿ xD A més, cada tarda lliure i cada cap de setmana aquí estarem totes de nou, omplint Lleida de les nostre parides!¡! :D i aquets diumenges al riu, incomparables!¡ Perquè la distància no ha de ser oblit, al fi i a la cap, sou part de mi, cadascuna de vosaltres és una petita andrea i sempre estareu amb mi i jo amb vosaltres, i que sempre quedaran les sortides, les festes i les nostres parres !¡!¡! ;D OS AZTIMOOOOOOOOOO!¡!¡!¡!¡!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de x TheSaddestLittleAngel x

x TheSaddestLittleAngel x

19 Relats

13 Comentaris

23588 Lectures

Valoració de l'autor: 9.10

Biografia:
"Cada lletra és un poema;
cada mot és un sospir;
cada frase una abraçada...
i un petó els punts suspensius."