T'entenc. Llegir i viure les lectures és tant primordial que voldríem encomanar-ho a tothom. M'has fet venir ganes d'explicar contes, aqta tarda m'hi poso!

Un relat molt escaient per Tot Sants i molt ben explicat. M'agrada que la Mort estigui farta de les manies dels vius, és ben bé que cadascú s'ho mira des del seu punt de vista...

Aquesta capacitat de meravellar-se amb un grapat de sorra és genial. Tots hauríem de fer com els infants, almenys una miqueta. Suposo que escriure poemes i relats ens acosta a ells.
Preciós poema, Aleix

Els dos personatges tenen expectatives diferentes sobre l'amor. O no defineixen estimar de la mateixa manera. Passa molt sovint, i causa molta frustració.
De vegades és difícil trencar amb l'imatge que nosaltres mateixos hem construit sobre les nostres relacions però la protagonista se n'ha sortit i ja pot mirar endavant.
Un relat molt sincer i emotiu. M'agrada.

No sé que dir-te, almenys la nena utilitzava la memòria i l'expressió oral. I potser un altre dia, gràcies a aqt entrenament una mica estèril, podrà recordar i explicar coses més interessants. Almenys tenia interés per alguna cosa, com els infants que ho saben tot dels dinosaures o d'Egipte.

Molt maco, se'n podria fer un dibuix :)

M'ha agradat molt el final, en el qual ens transmets un missatge sense to moralista (no m'agraden gens les moralines ;) ) . Potser hauries de vigiliar una mica les faltes, tot i que algunes són errors de transcripció.
Pel que fa al teu home trist, hauria de començar a agafar el toro per les banyes i deixar-se de romanços: la vida és com la construim, no ens ve determinada pel calendari ni per gairebé res.
Bon relat, felicitats Montserrat!

M'agrada la metàfora de les arrugues al clatell, és original i funciona bé. També tens d'altres imatges molt boniques però crec que, en una pròxima revisió, hauries de corregir una mica l'ortografia i algun castellanisme que s'ha escapat. Però el text flueix bé i té ritme, com la cursa. M'ha agradat!