Cercador
Els contes i els recontes
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
Els contes i els recontes.
De forma absorbent, en format regal de mots i imatges, afegint-hi el teu llegir en veu alta i el teu emfatitzar...i no acabaries mai. I així t'has estat vegades i vegades que són cops de cops que piquen subtilment a les ànimes dels que (t')observen i escolten...i empassen i es queden llavors de subtilesa, que són emocions i valors amb els quals la vida ha de menester vagar. I tu t'hi escarrasses: és aliment per a aquestes animetes tendres. Els col·loques herència i futur.
Els contes i recontes.
Des d'uns exemplars plastificats, tous, sense cantells, amb il·lustracions vives, senzilles i bàsiques, al començament sense paraules, que ja les hi adosses tu!...i les repetiràs sense cansar-te i ells que les xuclaran...fins que sentis com les recorden, com les intenten dir...i encara riuràs dels sons imitatoris, inhàbils, que àdhuc semblen 'nous mots', ben bé com el ' mama mima mom' de la matinada que no et llevaries si no els sentissis reiterats, és la molla: 'mama, t'estimo molt'.
Els contes i els recontes.
Vols ser exemplar amb tu mateixa en això, i hi tens disciplina, perquè és passió. Ni t'és esforç quan és gaudi i tries i retries i comences a fer pilons i t'atabales de tants com en vols explicar i reexplicar abans no vingui la son.
Els contes i els recontes.
Ho fas, et tenen el cor robat i ben robat.
I així passaran anys...i els hauràs regat amb Pere Conill, Patufet, Petit Príncep, Terrible Guillem...amb Dahl i amb Joles Sennell, amb Kipling i amb Perrault...(llarguíssima tirallonga).
Ensenyar a volar/fer volar i les ales dels infants-lectors aniran a horitzons que no s'acaben.
Somriuran. I tu, amb ells.
De forma absorbent, en format regal de mots i imatges, afegint-hi el teu llegir en veu alta i el teu emfatitzar...i no acabaries mai. I així t'has estat vegades i vegades que són cops de cops que piquen subtilment a les ànimes dels que (t')observen i escolten...i empassen i es queden llavors de subtilesa, que són emocions i valors amb els quals la vida ha de menester vagar. I tu t'hi escarrasses: és aliment per a aquestes animetes tendres. Els col·loques herència i futur.
Els contes i recontes.
Des d'uns exemplars plastificats, tous, sense cantells, amb il·lustracions vives, senzilles i bàsiques, al començament sense paraules, que ja les hi adosses tu!...i les repetiràs sense cansar-te i ells que les xuclaran...fins que sentis com les recorden, com les intenten dir...i encara riuràs dels sons imitatoris, inhàbils, que àdhuc semblen 'nous mots', ben bé com el ' mama mima mom' de la matinada que no et llevaries si no els sentissis reiterats, és la molla: 'mama, t'estimo molt'.
Els contes i els recontes.
Vols ser exemplar amb tu mateixa en això, i hi tens disciplina, perquè és passió. Ni t'és esforç quan és gaudi i tries i retries i comences a fer pilons i t'atabales de tants com en vols explicar i reexplicar abans no vingui la son.
Els contes i els recontes.
Ho fas, et tenen el cor robat i ben robat.
I així passaran anys...i els hauràs regat amb Pere Conill, Patufet, Petit Príncep, Terrible Guillem...amb Dahl i amb Joles Sennell, amb Kipling i amb Perrault...(llarguíssima tirallonga).
Ensenyar a volar/fer volar i les ales dels infants-lectors aniran a horitzons que no s'acaben.
Somriuran. I tu, amb ells.
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
435735 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com