A l'oncle Garrepa li cau la cara de vergonya

Un relat de: Verena
- Oncle ? Senyor Oncle, si us plau, ja és hora- L'ànec Donald va enganxar l'orella a la porta de l'apartament 301, situat en el tercer pis de l'edifici més alt de Duckburg.
- Per l'amor de Déu, senyor, no m'ho posi tan difícil- Va canviar de postura però la única fressa que va sentir era el silenci.
Va descloure la mà i va observar la clau mestra. L’havia premuda tan fort que li havia quedat una marca profunda i angulosa al palmell.
- Em sap greu, senyor Oncle.
Va introduir la clau dins de la ranura i va girar-la fins que que va sentir el clic. Va empènyer la porta a poc a poc.
-Senyor Oncle?
Un cop els ulls van avesar-se-li a la foscor va localitzar l’interruptor i el va prémer. Va esperar que el llum que coronava el sostre prengués força per il·luminar l'amplíssima estança que, com sempre, feia olor de cafè.
Va donar un cop d'ull al sofà de pell de color coure, on tantes vegades s'havien assegut per berenar, i a la tauleta baixa de cristall de diamants, que ara li semblava freda i antipàtica. No hi havia ni rastre de les tasses de porcellana xinesa ni de les pastes de mantega que tant li agradaven. Damunt la taula només restava un cendrer llardós i un tauler d'escacs d'ivori orfe de peces. L'ànec Donald va aturar-se i va mirar al seu voltant. Va tapar-se les orelles amb les mans.
Va creuar la moqueta persa sense netejar-se la planta dels peus, si era veritat que l'Oncle havia desaparegut ja no importava, i va deixar-se caure damunt del sofà. Al seu davant quedava l'estanteria, atapeïda de mapes de carreteres, quaderns de bitàcola espanyols i holandesos dels segles XVI i XVII, diccionaris àrabs, mongols, espanyols, xinesos i holandesos i manuals d'arqueologia. A la seva dreta, vestint el penja-robes, el barret de copa negre i la jaqueta vermella. Va fixar-se que sobresortia un diari de la butxaca de la jaqueta. S'hi va acostar i i va desplegar-lo: “Els partits anticapitalistes s'imposen a tot el món”.
Quan es disposava a retornar el diari a la butxaca, una mena de màscara sanguinolenta va caure al terra fent un soroll pastós. L'ànec Donald va fer un pas enrere. La pelleringa començava a tenyir el terra de vermell. Va girar-la amb la punta del peu i va estremir-se quan va veure que les ulleres rodones de l'Oncle Garrepa continuaven enganxades al bec.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: