TARANNÀ TRIST

L’Aleix es un home trist. Va néixer un dia de difunts cap a la
mitjanit. El seu primer alè va ser un crit trist, de nadó trist.

La mare que havia pensat que naixeria a mitjans de Novembre
s´el va mirar i va dir, pobret quin dia mes trist per néixer.

De petit quan va començar a caminar no tenia l’energia d’un
nen normal, caminava unes passes mes com un vell xaruc, que
com un nen de tretze mesos, els que li va costar donar les
primeres passes pel menjador.

A l’escola estava seriós. Si li preguntaven Aleix que tens ? Ell
contestava, res. I si li deien juga, ell movia el cap i deia potser
dema.....

A casa tots deien, això li ve del dia que va néixer, no es pot fer
en un dia trist.

I varen passar els anys, va estudiar i al final la seva carrera de
Enginyeria no li va agradar. Un amic li va presentar al amo de
una funerària i allà va trobar el seu ambient. Va començar a
treballar ,a la funerària , va trobar el seu lloc.

Feia mitja basarda, veure’l amb el seu vestit negre, corbata
negre i amb la seva cara de pomes agres.

La maquilladora dels difunts va esdevenir la seva xicota i mes
tard la seva dona. No varen tenir fills.

I ara a la tardor de la vida, passeja pel cementiri amb el seu
posat trist. Ell sempre diu, es que vaig néixer en dia de
difunts.

Mai ha volgut reconèixer , que el dia del néixer no te impor-
tancia, el que te importància es el seu tarannà trist.