TARANNÀ TRIST

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
L’Aleix es un home trist. Va néixer un dia de difunts cap a la
mitjanit. El seu primer alè va ser un crit trist, de nadó trist.

La mare que havia pensat que naixeria a mitjans de Novembre
s´el va mirar i va dir, pobret quin dia mes trist per néixer.

De petit quan va començar a caminar no tenia l’energia d’un
nen normal, caminava unes passes mes com un vell xaruc, que
com un nen de tretze mesos, els que li va costar donar les
primeres passes pel menjador.

A l’escola estava seriós. Si li preguntaven Aleix que tens ? Ell
contestava, res. I si li deien juga, ell movia el cap i deia potser
dema.....

A casa tots deien, això li ve del dia que va néixer, no es pot fer
en un dia trist.

I varen passar els anys, va estudiar i al final la seva carrera de
Enginyeria no li va agradar. Un amic li va presentar al amo de
una funerària i allà va trobar el seu ambient. Va començar a
treballar ,a la funerària , va trobar el seu lloc.

Feia mitja basarda, veure’l amb el seu vestit negre, corbata
negre i amb la seva cara de pomes agres.

La maquilladora dels difunts va esdevenir la seva xicota i mes
tard la seva dona. No varen tenir fills.

I ara a la tardor de la vida, passeja pel cementiri amb el seu
posat trist. Ell sempre diu, es que vaig néixer en dia de
difunts.

Mai ha volgut reconèixer , que el dia del néixer no te impor-
tancia, el que te importància es el seu tarannà trist.



Comentaris

  • m´agrada[Ofensiu]
    Karin | 06-04-2016 | Valoració: 10

    El teu relat em fa pensar en una persona coneguda. Li va que ni pintat. Et llegeixo

  • Amb missatge [Ofensiu]
    Verena | 19-10-2015

    M'ha agradat molt el final, en el qual ens transmets un missatge sense to moralista (no m'agraden gens les moralines ;) ) . Potser hauries de vigiliar una mica les faltes, tot i que algunes són errors de transcripció.
    Pel que fa al teu home trist, hauria de començar a agafar el toro per les banyes i deixar-se de romanços: la vida és com la construim, no ens ve determinada pel calendari ni per gairebé res.
    Bon relat, felicitats Montserrat!

  • Poca broma[Ofensiu]
    iong txon | 18-10-2015

    amb la tristesa. N'hi ha que diuen que un pessimista és un optimista ben informat, o allò de "el que sóc és realista" Segur que de motius per estar tristos n'hi ha tants com es vulgui, però tots sabem que ens hem de fixar sobretot en els altres, els motius d'alegria, d'esperança i de celebració. La tristesa fonda i patològica és de fet una malatia que no és cap broma com deia, però afortunadament no sol durar tota la vida, encara que pot anar i venir, capritxosament.

    Un micro divertit que fa de bon llegir en un dia gris com aquest. Moltes gràcies. ;)

  • Ai, aquests Aleixos![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 17-10-2015 | Valoració: 10

    Un relat tristíssim, divertidíssim i deterministíssim. Però és que tens raó, el que neix en un dia trist i fa la vida trista, només pot acabar trist. En Fernando Pessoa deia: jo no sóc pessimista, sóc trist. Una abraçada, Montserrat.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

422 Relats

1418 Comentaris

274183 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.