LA LLUM DEL SOL

En una cova molt profunda i fosca del Pirineu, hi vivia un ós que mai no havia vist la llum del sol, tota la vida havia viscut envoltat de tenebres. Un dia, però, va treure el cap per una escletxa de les roques i va quedar bocabadat quan va veure que a fora hi havia un màgic món ple de llum i de color. Alguns rats-penats que entraven de tant en tant a la cova ja li havien explicat que el sol regalava escalfor i energia a un meravellós paradís ple de vida, però a ell li feia molta por anar a veure’l; desitjava caminar-hi, però no s’atrevia a sortir de la cova on sempre havia viscut.

Un matí, però, va sentir un desig tan gran de conèixer aquell món lluminós, que va gosar deixar la cova. El primer que va veure van ser uns vaixells blancs que flotaven sobre el mar, un vidre blau amb ones que desprenien espurnes brillants. Els va mirar embadalit, i es va poder adonar de com els vaixells i el mar agraïen al sol els rajos de llum que els enviava.

Després, entrà dins d’un bosc molt frondós i va admirar la verdor de la natura. Enmig del bosc hi havia un gran llac amb molts cignes blancs que hi nedaven, arbres i plantes amb fulles de diferents tons de verd, i flors que desprenien una olor deliciosa. Contemplant la bellesa del bosc, també s’adonà que, de tant en tant, els arbres ,les plantes i les flors oferien al sol un somriure per agrair-li la llum i l’escalfor que els donava.

L’ós es va sentir tan feliç davant d’aquella gran formosor, que no va voler tornar mai més a la cova. Havia conegut l’energia de la llum del sol i ell també volia oferir-li un somriure cada dia…

Arnau
9 anys