Una estructura simple però efectiva: frases “No diré” amb la seva replica posterior.

No dir rés per a dir molt.

La replica del “No diré “ del borratxo no em fa el pes, en lloc de “i”, potser hi quedaria millor “tot i que” . El de la ignorància tampoc em fa el pes, però no se'm acut cap vers alternatiu.

El final amb la petita sorpresa de saber que aquest home tan ple de “virtuts” ha mort, m'ha agradat.

Salutacions.

Amb un vocabulari cuidat i precís aconsegueixes unes imatges molt belles ( sobretot en un primer i brillant paràgraf ) El tema és senzill, però com que amagues una estona la identitat del protagonista aconsegueixes donar un punt ( just i suau ) de misteri.

M'enrrotllo massa, el que et volia dir és que m'ha agradat força.

El que més m'agrada del teu text : una atmosfera de solitud i fredor creada amb poques paraules; un final d'esperança i un desig; viure el moment.

Salutacions.

Comparteixo el contingut del text.

Sobre la forma no em puc pronunciar, no és un poema, tampoc sembla un assaig; és una mena d'híbrid. En qualsevol cas m'interessa el tema, i, com t'he dit comparteixo el que dius.

Un poema tan breu com intens.

A nivell crític no entenc el motiu pel qual, en el primer paràgraf, busques la rima reiterada amb “ules” ( utilitzant paraules gens freqüents com “salues” i “baules”) Tampoc m'agrada la metàfora del cor xop, és massa obvia, crec que, amb molt poc esforç, en podries trobar de millors.

Un relat que deixa bon gust de boca malgrat tractar un tema gens original . Un dels encerts és la imatge que has escollit per representar la mort. L'extensió curta i la prosa pseudo-poética també fan que el text sigui simpàtic i d'agradable lectura.

A nivell crític et diré que no m'agrada gens l'estructura del conte; trobo que expliques massa aviat que el doctor pot veure la mort, acabant així amb qualsevol sorpresa i “matant” l'historia gairebé abans d'haver-la començat. El final, per a mi, és el més fluix del relat: és poètic, sí, però també absolutament previsible.

Un relat divertit i molt ben escrit. Té algun moment hilarant de debò, com el "clau del dissabte", i allò del viatge astral. M'has fet riure! La inversió de papers també és interessant ( el tòpic diu que és l'home el que ha d'insistir per "follar" ) Molt bé.

Un text divertit, amb un argument que es mira al melic, i amb una anècdota més o menys amagada com a eix i raó de ser. Ben escrit i distret.

Els que cada matí hem de portar un nen a l'escola ( el nen del relat m'ha recordat molt al meu fill ) ens sentim identificats amb aquests relat i amb la seva protagonista. Realment els nens petits no entenen el concepte de "tenir presa" ! per ells el temps passa diferent. Són feliços!

Sens dubte un poema que destaca, sobretot, per un bon títol i per la tria acurada de la sonoritat dels mots que utilitza ( sorn, sorts, corn, suborn ... etc ) Aquesta mateixa sonoritat, en un text tan curt, potser empatxa una mica, però en qualsevol cas és un poema notable.