Plou

pluja de paraules....
molt bonic el primer descriptiu, el segon emocionant

felicitats¡¡¡

Un poema tan breu com intens.

A nivell crític no entenc el motiu pel qual, en el primer paràgraf, busques la rima reiterada amb “ules” ( utilitzant paraules gens freqüents com “salues” i “baules”) Tampoc m'agrada la metàfora del cor xop, és massa obvia, crec que, amb molt poc esforç, en podries trobar de millors.

OH! Quin poema més preciós, Anna!

Cada vers ofereix a qui l’enceta una càrrega evident, que resulta lleugera.
Cada mot ocupa el lloc just, i contribueix amb el seu encís particular en la mida oportuna.
I fins tot aquells punts suspensius han trobat el lloc i el moment...

El conjunt desprèn un encant que atrapa i m’ha obligat a llegir-ho i rellegir cada fragment, amb plaer creixent.
MOLT BO, poetessa!

El començament m’ha recordat d’alguna manera al final d’un de meu, d’entorn, però, eminentment urbà: Nàufrags. Pel fet d’anomenar els esbarzers, en canvi, resulta més proper a Enfiladisses. No sé si t’agradaran... sempre he cregut que m'expresso millor en prosa....

Espero, això si, que t’agradi l’abraçada que t’envio ara mateix, xopa d’esperança,
Unaquimera

especialment m'encanta la segona estrofa
felicitats anna

salutacions
joan

El maramic sempre hi és. El pluguim et xopa el cor, però també te'l fa fèrtil...

Des del far amb molt de vent.
onatge