La tempesta

Un relat de: Fada del bosc

Núvols negres avancen,
sobre crestes emblanquinades per la neu.

L'aire és fred,
m'insensibilitza les mans.

Tinc pressa,
no vull quedar atrapada per la tempesta.

Però....
la neu em captiva,
i el fred em paralitza.

Ser el que em ve al damunt,
Tan se val,
no hi puc fer res.

Tremolo de fred,
em sento morir.

Ara, arraulida
només espero
a que surti el sol.

Veig el sol ixent,
sobre crestes emblanquinades per la neu .

Amb ulls clucs,
absorbeixo la seva escalfor,
em torno a sentir viva.

No vull pensar,
tan sols viure el moment.

Comentaris

  • Oms | 04-01-2011

    El que més m'agrada del teu text : una atmosfera de solitud i fredor creada amb poques paraules; un final d'esperança i un desig; viure el moment.

    Salutacions.

  • Un relat molt adient[Ofensiu]
    Romy Ros | 10-03-2010 | Valoració: 10

    per acompanyar-nos aquests dies en que hem quedat colgats de neu mitja Catalunya. M'han agradat les teves metàfores dolces i tranquil.les que desperten tendresa. Enhorabona per saber expresar tanta bellesa!

  • Potser m'he equivocat en ubicar el meu darrer comentari en el teu poema "Plou..." i potser l'hauria d'haver ficat aquí[Ofensiu]
    llamp! | 09-03-2010


    No obstant, crec que escrius molt bé i ho demostres amb pinzellades com aquesta.

    Salut!

    llamp!

  • Tu també saps crear atmosferes [Ofensiu]
    copernic | 15-02-2010


    En aquest cas a través d'un poema amb frases curtes (menys la primera estrofa que ens comença a posar en situació) Tot el text destil.la fred, buidor i solitud aconseguit amb imatges que evoquen el gel o la neu. La metàfora de la tempesta s'arrossega com una amenaça latent. Molt ben expressat doncs l'estat anímic que provoca l'escriptura del poema.
    Gràcies pels teus comentaris i no cal que em facis un comentari tècnic. Em dir-me que has sentit el que he volgut expressar ja em sento més que satisfet. Una abraçada!

  • Tot el poema[Ofensiu]
    brins | 29-01-2010 | Valoració: 10

    és una bella metàfora que, tot parlant-nos de tempesta, neu i fred, ens fa sentir el dolor d'un cor que ha hagut de patir esdeveniments crus.

    De la mateixa manera que les tempestes són passatgeres, però, aquest cor ressorgirà, cercarà i trobarà espais serens. La poesia, les paraules escrites, a vegades ajuden a trobar aquests camins assolellats.

    Has escrit una poesia molt bonica, Fada del bosc!

    Una abraçada

    Pilar

  • F. Escandell | 21-01-2010 | Valoració: 10

    "No vull pensar,
    tan sols viure el moment."

    Tan sols viure el moment, encara que torni la tempesta, i torni a morir...

    La tempesta poden ser moltes coses a part d'un fenomen meteorològic... Pot ser la tristor, pot ser una persona, pot ser una sensació... Però com tot, va i ve...

    Gràcies pel teu comentari i per recomanar-me aquell llibre! He llegit la sinopsi i si que és cert que s'assembla a la meua protagonista...

    Una abraçada! Et seguiré llegint!!

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Fada del bosc

Fada del bosc

33 Relats

300 Comentaris

53683 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Visc dins un bosc,
un bosc d'emocions;
un bosc castigat per
les glaçades al hivern
i la sequera a l'estiu.
Un bosc on,
a la primavera
canten els ocells,
i a la tardor
cauen les fulles.
De fet...
només sóc una fada,
una fada que...
s'emociona amb les paraules.

lafadadelbosc@gmail.com