Cercador
Llista categories
Detall intervenció
Et miro
Intervenció de: Oms | 15-02-2011Et miro i veig amor.
I no pas un amor qualsevol, no.
Veig Amor incondicional i absolut;
d'aquells plens de tendresa,
i renuncia,
d'aquells buits d'egoisme
i desconfiances.
Amor total.
En majúscules.
Et miro i veig un animal.
I no un animal qualsevol, no.
Veig un vell gos lleial i tendre;
d'aquells que són com amics,
com germans,
d'aquells que mai et faran mal,
que mai et deixaran sol.
D'aquells que moririen per tu
tans cops con fos necessari.
Sí, d'aquells.
Et miro i veig una víctima.
I no una víctima qualsevol, no.
Una d'aquelles més que innocents;
d'aquelles que ni ho saben que ho són,
ni ho volen saber,
d'aquelles que amb la mirada
fan indignes
als seus botxins.
Et veig i t'imagino,
malferit o mort a la carretera,
mentre el teu amor,
el teu Déu,
el teu amo,
ha marxat de vacances.
Respostes
-
El quisso pateix
joandemataro | 13/02/2011 a les 13:25El ca, sol pateix.
ha ensumat quelcom i cerca…
Prudent, enlaira el cap,
se’l veu trist, sol pateix.
Ja no l’importa el passat,
necessita companyia.
Algú a qui ser fidel
vol ser fidel, sempre ho és.
Sol, pateix.
I ara es troba allà,
perdut en el no-res,
ensotat.
Pacient, el quisso, espera…
De nou ensuma
i alhora sent algú,
haurà d’alçar les orelles…
Se’l veu trist, sol pateix
però ara té esperança.
Si cal lladrarà,
cridarà, gemegarà…
Més enllà d’aquell clot
hi ha algú,
sigui qui sigui, li será Fidel.
Sol pateix, se’l veu trist…
Sol moriría d’enyorança.
-
RE: REPTE POÈTIC VISUAL 160. EL GOS
Elau | 13/02/2011 a les 22:15Esbufega amb la mirada
i deixa anar el somriure
al bell mig del carrer
per a que un gat el prengui
i se'l miri i potser no el vulgui,
ni l'esgarrapi,
i la pluja el constipi
i una mare jove i atenta
el posi en una bossa de plàstic
i el llenci a la brossa.
Mentrestant, serà tot cert
i primaveral.
La nit haurà esdevingut dia
i la lluna i el sol es miraran
sense dir-se res.
Els altres gossos passejaran
amb els seus humans corresponents.
I de la finestra estant,
el més poètic de tots ells
s'ho mirarà i ja està.
-
Nit de foc
Filalici | 14/02/2011 a les 22:36Arraulit en llarga nit de foc
trenco el silenci amb l'udol
de pena eterna i calenta.
Brogit eixordador de flames,
esclat de llàgrimes en sortidors
que canten misèries.
Enmig de l'esclat roent
un gran clam de xiscles, rius de sang
i mars de mirades perdudes.
Trist, sol, fujo encongit
i cerco amagatall en la terra
per enterrar els meus laments.
-
Et miro
Oms | 15/02/2011 a les 14:47Et miro i veig amor.
I no pas un amor qualsevol, no.
Veig Amor incondicional i absolut;
d'aquells plens de tendresa,
i renuncia,
d'aquells buits d'egoisme
i desconfiances.
Amor total.
En majúscules.
Et miro i veig un animal.
I no un animal qualsevol, no.
Veig un vell gos lleial i tendre;
d'aquells que són com amics,
com germans,
d'aquells que mai et faran mal,
que mai et deixaran sol.
D'aquells que moririen per tu
tans cops con fos necessari.
Sí, d'aquells.
Et miro i veig una víctima.
I no una víctima qualsevol, no.
Una d'aquelles més que innocents;
d'aquelles que ni ho saben que ho són,
ni ho volen saber,
d'aquelles que amb la mirada
fan indignes
als seus botxins.
Et veig i t'imagino,
malferit o mort a la carretera,
mentre el teu amor,
el teu Déu,
el teu amo,
ha marxat de vacances.
-
De tan isolat... alienat
Fidel | 15/02/2011 a les 16:05
Ja ni udolem. Restem sols,
com negres ombres desvinculades
que cerquen el no res. I marxem sols,
sempre sols amb les cadenes de l’amo per corbata
i els silencis per bandera cremada. Isolats...
(ens) abandonem, ens creiem emancipats
buscant el buit per un fictici enigma preuat;
un somni o refugi desballestat com residu
que algun poeta perdut ens foragita.
Com el millor amic de l’home, sense amics,
exili i intempèrie creient-se llibertat, perdut
i obedient al pou, alienat amb notable dependència...
Callo; no jugo. Marxo. Fujo. RENUNCIO.
Algú altre ja lladrarà per mi !
-
Perduts com jo
gypsy | 15/02/2011 a les 21:45
M'ofego en silenci davant l'ombra
d'un esguard estrany que pren forma,
torno a la terra - és la fi d'un altre cicle -
et veig poderosa, a les palpentes,
passejant entre nits que no s'acaben
entre d'altres éssers perduts com jo,
enclotats en el desfici de viure el darrer alè,
l'emoció última que es dissipa en el no res.
-
Ell vaga per les habitacions
Ogigia | 15/02/2011 a les 22:56
Ajuda'm, crida, demana ajuda!
La música és brunzit i la veu que jo estimava és un ganyot gris,
és una absència.
Ajuda'm.
Aquest fang em fereix fins i tot els ulls i m'embolcalla les pestanyes
i les esberla.
Aquest fang dolent-me als ulls, omplint de silenci
la rialla de l'aigua, el dolç creixement de la flor
de la seva llengua
en les meves oïdes
(Ella em cantava amb la pell, ara no hi és)
M'enfonso per les mans i els peus i el desig.
El sol asseca aquest llot de làpida.
(Si em parlessis, duquessa, oiria en el timpà trencat
el teu fantasma)
... però aquest fang, aquesta sorra afamada...
Ni tan sols sóc gos.
Ajuda'm, gos,
borda d'una vegada.
-
Buit
dracmagic | 16/02/2011 a les 13:16
Vesteixo la solitud
com una capa de mort,
i passa la meva figura
alçada entre la nit
per carrers desnonats,
freturosa i eixuta.
Isolada en el buit,
amortallada en viu,
se m’aparta tothom,
els ulls coents, aïrats,
tement la malvestat
que gela i s’encomana.
-
FE
brins | 16/02/2011 a les 20:28
FE
Quan la lluita ja s’ha acabat,
quan perduts tots els clams
l’instant viscut ens abandona,
i estem sols damunt la runa,
és moment d’ofec i d’angoixa;
caiem en trau obscur, nit freda,
d’on emigren tots els ocells…
Llavors, en silenci, sense esvalot,
a la ment plantem banderes,
i alcem l’esguard vers celístia;
cerquem noves d’una glòria
dins d'un cel benèvol i poderós;
ens desviem, humils, del camí,
acceptant que el cos ja és pols.
.
La sorra de zenc té gran força,
ens soterra sense compassió,
mes ens conhorta que molt aviat,
la virior esdevingui lluïssor...
El dolor més agut seria...
saber que no trobarem lluor.
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
- Som miratges (2 comentaris)
- Álex 34 (4 comentaris)
- Respon a la calma (3 comentaris)
- Un lletraferit malastruc. [temps real de lectura: 3 minuts] (6 comentaris)
- Ànimes I coses (5 comentaris)
- POESIA (18 comentaris)
- El darrer cant de Níntenel (1 comentaris)
- Notes sobre la INTUÏCIÓ (10 comentaris)
- els records tornen (1 comentaris)
- TAL FARÀS … (2 comentaris)
Nous més llegits
- Ànimes I coses (20056 lectures)
- Un lletraferit malastruc. [temps real de lectura: 3 minuts] (1706 lectures)
- Álex 34 (446 lectures)
- MAI ET TINDRÉ PROU (444 lectures)
- Respon a la calma (438 lectures)
- Seny i Rauxa (393 lectures)
- Colònies especials (389 lectures)
- POESIA (378 lectures)
- De tota mena (370 lectures)
- Carles 33. Primera cita: Dos matrimonis. (368 lectures)
Nous més comentats
- POESIA (18 comentaris)
- Helga - Un remake (12 comentaris)
- QUEDA-TE'L (10 comentaris)
- De tota mena (8 comentaris)
- La mare de Déu (8 comentaris)
- Colònies especials (6 comentaris)
- Un lletraferit malastruc. [temps real de lectura: 3 minuts] (6 comentaris)
- Tres som multitud (6 comentaris)
- Ànimes I coses (5 comentaris)
- auto-crim (5 comentaris)
Nous més votats
- POESIA (Agrada a 6 relataires)
- La dels sobrenoms (Agrada a 3 relataires)
- Tard (Agrada a 3 relataires)
- Colònies especials (Agrada a 3 relataires)
- Oportunitat (Agrada a 3 relataires)
- QUEDA-TE'L (Agrada a 3 relataires)
- De tota mena (Agrada a 3 relataires)
- Respon a la calma (Agrada a 3 relataires)
- Jocs de nenes (Agrada a 2 relataires)
- Sóc famosa (Agrada a 2 relataires)