Preciós i tendre. M'ha dut de cap al món dels somnis de la meva més tendra infantesa. Et seguiré llegint. Enhorabona!

Tots de petits en fem d'entremaliadures, però hi ha qui li ho recorden tota la vida... Em ve a la memòria aquella dita en castellà: "por un perro que maté, me llamaron mata perros..." Senzill i evocador. Enhorabona!

He rellegit aquest relat una vegada i una altra i cada cop he gaudit més d'aquesta prosa tan elegant, que mica en mica et va atrapant i et deixa un bon regust. En acabar em queda desig de mes....

Després de llegir els teus dos darrers relats, valoro molt més aquest, que al fi i al cap ve a ser el desencadenant de tota la història. Espero que publiquis més per a poder-te llegir.

Preciós!!! Senzill, sentit i embolcallador. Llegint-lo m'he pogut endinsar dins la màgia del teu bes enyorat. M'ha agradat molt i molt.

M'ha agradat molt tota la recreació: tormenta, cel i mar, llamps omplint la casa de claror fantasmagorica, com tu dius i l'agilitat com atrapa el lector fins el final. També que hi posis un gat negre i la vellesa que sovint es rebutjada pels altres. Trobo que representa els perjudicis i les pors també. La Marte es veu que es una dona alliberada. Una ànima candorosa i una dona independent i forta. Esta força bé aquesta combinació. Enhorabona!

L'he llegit vàries vegades. El trobo sentit, amb molt de ritme i contundent fins al final. Molts ens sentim així de desencantats. Enhorabona!

Estic expectant Maria Carme, per saber com acaba aquesta història entre aquests dos personatges... Hi haurà continuació? Tindrem aquest plaer?

M'agrada força aquest canvi de registre que dones en una mateixa història i de com en un moment tot se'n pot anar a fer punyetes. Pel que vec el pobre Ernest feia ja temps que estava ben atrapat. Molt grat de llegir, descriptiu i captivador fins al final.

L'escrit sembla que vagi d'algú que ha mort, que és idealitzat en el record. Algú que el seu record es fa etern sembla que no hauria de ser algú que s'ha distanciat voluntàriament.

No me n'he pogut estar de tornar-lo a llegir un cop més. El trobo senzillament desgarrador, i trist, molt trist. Enhorabona per explicar-ho tan bé!

El no res... Amb resignada harmonia descriptiva

Mare meva. M'he sentit inútil llegint-lo i sense poder fer-hi res... Enhorabona per tant realisme explicat amb un to tan madur.

Un cant a la vida i una empenta a viure-la amb total plenitud. Un poema curt, tendre, saborós i sensual.

Molt ben estructurat en la seva forma. Em puc endinsar en aquest bosc meravellós de la tendresa i la sensujalitat i omplir-me de les olors i les sensacions.