La màgia de l'avi

Els avis, molt sovint els nostres primers herois.

I ara veig que és el segon cop que puntuo o valoro. Ja m'ho semblava.

entranyables que deixen aquesta petja profunda, barreja d'amor i sensibilitat.
Jo he tingut la gran sort d'haver-ne tingut, un, d'avi així. Un home poruc i pintor, amant de les flors i de somriures imborrables. Una persona que va viure al guerra i que li va quedar la ferida que sempre deixa. Una persona que, un bon dia, més encorbat, més descolorit, més enfeblit, quan comenta "els arbres de cardenals ja no els podaré mai més", fa que se't clavi alguna cosa adins i s'hi queda, perquè quan estimes et dol que la persona estimada no pugui fer una cosa que li plau.
En fi, un relat pels meus preferits. Gràcies.

Mena.

Que bonic poder recordar les persones estimades en tot moment de la nostra vida.
Un relat senzill i emocionant. Enhorabona!

Ja ho he comentat a d'altri. Ens queda adins i és una flama viva.

Preciós i tendre. M'ha dut de cap al món dels somnis de la meva més tendra infantesa. Et seguiré llegint. Enhorabona!

Un relat tendre que porta al món dels infants. Fas reviure instants màgics que qui més qui menys tots hem tingut; moments en que ens sentíem protegits i estimats, on els nostres déus ( els avis) ho feien tot fàcil i possible. Gracies Frèdia per fer-me reviure aquets moments.
Una forta abraçada

Un relat tendre que porta al món dels infants. Fas reviure instants màgics que qui més qui menys tots hem tingut; moments en que ens sentíem protegits i estimats, on els nostres déus ( els avis) ho feien tot fàcil i possible. Gracies Frèdia per fer-me reviure aquets moments.
Una forta abraçada

Un relat màgic, poètic i dolç malgrat el desenllaç final... És un vincle molt fort el que es crea entre els avis i els nèts, amb aquest relat ens ho descrius de manera magistral...
Felicitats pel microrelat finalista del mes passat... Sens dubte, s'ho mereix...

Els territoris de la infantesa tenen els seus codis.i els seus herois, els personatges idolatrats i magnificats per la mirada innocent, primer, i per la distància del record, després. Un avi savi, que atura el fred del món, és un bon heroi... I aquí ens és evocat com un ídol antic entre la boira hostil dels anys que, com diu el relat, a la fi ho haurà d'engolir tot.
Però metrestant... passem pels parcs, i ens deixem la pell en ells. I mirem enrera, i veiem aquell sol tan grat. i potser ens diem que val la pena. Com val la pena escoltar els relats vora el foc que no s'ha extingit encara -per exemple a una pàgina d'un web de relats:-)
Bon any, Frèdia, ple de màgia i poesia!

sols comentar-te que ens fiques i ens fas sortir de la boira amb una destresa admirable i ens fas companyia en el trajecte d'un relat farcit de la màgia quotidiana de la vida.

Com sempre, un bon relat amb un estil personal que no demana ajut a cap mestre del passat, si el tens l'has sabut administrar de fantasia en la teva forma de escriure, al meu entendre, el teu estil és molt reeixit.

Ferran

Gràcies pel teu bonic relat. No he conegut els avis, m'hauria agradat. No hi ha avis si no hi ha néts i nétes que embadalits/es escoltin els seus contes, la seva paraula màgica que defuig qualsevol drac o perill imminent. Quan l'avi no hi és es troba la mancança però en queda el seu record molt arrelat, gràcies també, moltes vegades als pares o malgrat els pares d'altres. On són els avis?, els tenim tan presents avui en dia....?

L'he trobat captivador.

Jo no vaig poder gaudir de la seva màgia, no el vaig conèixer. Poder tenir un record així és fantàstic, crec que qui sí el podrà tenir al llarg dels anys serà la meva neta.El seu avi és el seu PRINCEP BLAU, com ella l'anomena.

La Itziar té tres anyets però és molt imaginativa i sempre està disposada a escoltar els contes que li explica l'avi. L'argument s'ha de basar en prínceps, princeses i tot el que envolti la màgia d'una història que ningú li sap explicar tan bé com ell. Que durant molts anys pugui seguir escoltant a l'avi tot i que hagi d'anar canviant l'argument dels contes a mida que vagi creixent.

BON NADAL FRÈDIA.

Gemma

La descripció que fas de la boira és sublim, preciosa. La prosa poètica que deixes anar arriba al fons de l'ànima i l'humiteja. I l'avi? M'has fet recordar les excursions que feia amb el meu, exactament una que recordo pel Pla de la Calma, al Montseny, plena de boira que em va passar volant escoltant els contes del senyor Canons i aquella favera que pujava fins el cel. La veu de l'avi fonia la boira i acompanyava, acompanya encara,trenta-un anys després de la seva mort. Una forta abraçada, moltes gràcies pels teus comentaris i molt bon Nadal!

Aleix

l'avi són indestriables. i malgrat el relat es tanca amb el dubte i la melangia, queda sonant, al rerefons, una tonada baixa, alegre, la tonada de la màgia que no mor, que no pot morir mai del tot. Com el cor de l'avi.

Estimada Frèdia, a crits t'ho diem els teus lectors: en volem més. Una abraçada

a

en ell s'agermana la fantasia i l'enyor de vivències que amb un petit esquitx tornen a renéixer dins el cor.
Així ens ho fas viure amb aquestes paraules tendres i emotives plenes de poesia. Les imatges que ens dibuixes dins la boira són molt bucòliques i sense adonar-nos ens hi endinsem fins al punt de sentir el caliu de l'avi i transportar-nos a la infància. Els avis i les iaies, amb la seva saviesa i el seu amor sempre ens sabien treure de perills imaginats.

FELICITATS un altre cop, Frèdia un relat molt mereixedor d'haver guanyat el Minirepte.

Una càlida abraçada portadora dels millors desigs de Pau i Felicitat per aquestes Festes i pel proper 2012
Núria

Que ben redactar i que bonic tot el que expliques, Frèdia. Un dolç relat amb un vocabulari molt ric i emotiu. Tal i com et vaig dir el dia de la presentació de "Criatures fantàstiques" em vaig emocionar molt quan el vaig llegir per primera vegada; em van venir a la memòria moltes imatges entranyables que tinc arrecerades dins del cor.

Com va això dels enllaços? Si necessites que te'n faci algun, fes-m'ho saber; te'l faré amb molt de gust.

Una abraçada,

Pilar

un relat que es desenvolupa enmig de la boira de forma misteriosa i tendre alhora

felicitats

una abraçada
joan

Amb la màgia de les teves paraules has creat una història preciosa. La relació néta-avi esdevé sublim, malgrat l'impacte del desenllaç.
Tan ben escrit que em vas fer posar la pell de gallina mentre el llegia. Ball d'emocions!
Fantàstic, Frèdia! Ja t'ho vaig comentar el dia de la presentació de "Criatures fantàstiques", i ara em ve molt de gust que quedi constància en el teu racó.
Una abraçada, estimada Frèdia!

Mercè

PS- Que passis unes Bones Festes, maca!