De tot cor... una abraçada i mil petons.

( ...que no es pot evitar).

Una abraçada.

Val la pena? Esperar val la pena i també lluitar per fer possible el somni. Escolta'm, aquests versos han de ser fruit del sentiment terriblement ( com crec que diries) màgic i escandalosament gran, que encara viu en tu. Una abraçada molt gran perquè jo, en aquesta imatge i sentiment que evoques, hi visc.
Petons.

Bonic, molt bonic.

Un petó.

...sigui tan real com ho és de preciós!
Molt bo!

M'agrada quan les paraules construeixen missatges tan naturals i màgics com els teus. Per això, la teva poesia m'agrada perquè la sento.
Una abraçada.

Preciós del tot.

Però, encara, hi són"...les cendres de les paraules que no (et) vaig dir."
No et canses de tant observar-la en silenci...Quan serà el moment?

Els somnis, quan es fan realitat, deixen de ser somni...Diuen que per aquest motiu les persones al agafar-los amb les mans, en busquem d'altres... Però, jo en tinc un somni com el teu...i si el pogués tocar i sentir ( en la realitat)...penso que no en buscaria cap altre.
M'ha encantat el teu relat!

seria impossible no explicar-te tot allò que demanes:amb paraules pures i d'una manera natural i sincera. Jo, ara, t'explicaria aquell conte tan original del nen que tenia uns grans sols a la cara, i que un dia va decidir despertar magnífiques emocions en l'interior de les persones que a ell s'apropaven..., perquè, saps, ell tenia aquell do...

Una altra!

Em sembla que ho has dit d'una manera excel·lent... Però, no tenies un manual d'instruccions eficaç?

Una abraçada.

En aquest poema surt el nen de dins, jejej.
És curiós el mal d'amor com fa patir... Però qui no plora... Bé, sigui o no sigui un poema biogràfic és molt real el sentiment que evoca.

És un poema preciós, d'una sensibilitat brillant, suau i sensual. Petonets!

és preciós per la tendresa que evoca i pel sentiment que mostra sense paraules disfressades...Una creació brillant.

Petons.

I...

Un planeta que podria deixar de ser somni...