Amor meu, espera!!

Un relat de: Musical

El cel és gris;
el llit fet, amor…
I , jo… sóc dona trista que musica la
tristesa dels meus ulls.

El teu acte difús i
el teu silenci,
em fan sentir freda…
freda i sense tu.

Com les ànimes famèliques
que passen pel carrer sense consol,
com l'arbre d'aquell poeta
que és ferit i sec…,

com la llum del sol que
no surt perquè els núvols no la deixen.
Però…
i si surt l'estrella radiant?

Si surt,
el seu raig cega i crema
com el dolor del no tenir-te…
és curiós, amor .

Així és la tristor: forta i lenta,
camina a poc a poc.
Inevitablement important,
aquí i ara, en el present.

I jo, per tant, ferida;
en el cor,
en l'esperit,
ferida i sense cura.

De tu,
per tu.
I així em quedaré.
Perquè…

No ho vols comprendre,
no vols entendre que
faig música del sentiment ,
del dolç…de l'amarg.

I ara hi és el segon,
el més insuportable dels dos;
amb el que em toca conviure.
Potser demà…

potser demà, ja no.
Però, avui
el cel és gris i...
el llit, amor, realment buit.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer