T'escriuré una cançó

No hi ha melodia ni poemes, si no hi ets quan sonen.

Tampoc hi ha il·lusió ni esperança si no véns.

No hi ha sentiments, ni mars brillants, ni platges cristal·lines d'aigües blaves, dolces, marines ni d'arena fina.

No hi ha res.
No, si no hi ets.

Estels d'argent, amor!, estels d'argent durant el dia.

Amor, no hi ha res. Ni el sentiment de brisa fresca que genera més amor, ni les carícies que més agraden, ni el bes que mai s'oblida i que sempre es desitja.

No hi ha somriures contagiosos, ni tendresa en les mirades, ni íntimes fugides, ni històries màgiques, riques i envejables...(ni secrets).

Versos, poemes fets de les nostres mans. Escrits i enlluernats des del cor. Ho veus? No podrem llegir-los: ni gaudir de la sonoritat ni del ritme, de les dolces notes que viatgen amunt, amunt.

No veus que no podrem viure'ls, ni tampoc abraçar-nos a ells?.

Ho veus?
Si no véns, amor meu, no hi ha sentiment.

Si no hi ets és el mateix que clamar en contra del vent, perquè no hi haurà versos que t'arribin i per tant, no vindràs.

Però ja em veus aquí, estic insistint constantment i fins al final...musicant amb paraules el meu amor. Perquè no puc renunciar-te ( ni vull) si no m'ho demanes.

Et prometo que no et molestaré, ni et lligaré al meu costat.

Només et buscaré en silenci ( per la meva naturalitat).

Però si véns no trobaràs converses que declarin el que sento. Els meus llavis no et diran res... No malgastaré la veu. Fixa't en el gest, hi és. Si m'estimes, vine...i si véns...
Aleshores tindrem un full en blanc, un piano...i una cançó feta a la nostra mesura.