Un somriure de mel

Bonica...,
mira que ho és la Lluna,
nua i muda, durant les nits.
Molt bonica!

Ella,
que tot ho ha vist...
I a ningú ho ha dit.

N'és de sàvia i llarga,
I coneixedora de les nostres íntimes trobades,
a la intempèrie,
i a les cabanes...

De pura i
de sensual màgia.
Màgica i encantada.
Així, ella, abraça.

És la Lluna d'avui,
la que ahir a la nit ens somreia,
Doncs, al mirar-la
la vaig veure...

Un somriure de mel em mostrà,
i aleshores...
Aleshores,
tot ho vaig comprendre:

Que la Lluna, ahir, era alegra,
Nua i muda ens mirava.
I, contenta, somreia
al veure'ns...

Ahir , com mai,
la Lluna, la "nostra",
era clara i...
... ens somreia.