REPTE CLÀSSIC 437. BREU I CURT. Comentaris i finalistes

El món de l'escriptura és complex, variat i plural. Hi cabem tots; tant els que volen transmetre missatges filosòfics o religiosos com els que aporten pensaments positius tipus manual d'autoajuda; aquells que cerquen expressar no-se-quins problemes psicològics com els que aposten per un realisme social o polític. Fins i tot hi cabem els que ens deixem portar per la màgia de crear histories, enlluernats per les pròpies histories o per la forma literària de transmetre-les. Dins d'aquesta pluralitat d'interessos, formes, estils i possibilitats hi ha una que a alguns els sembla banal, poc literària o poc transcendent però que per a altres és una manera més de gaudir amb el fet d'escriure; em refereixo a tot allò que té a veure amb el joc. El joc lingüístic, el joc textual, les històries com a joc..., tot allò que significa jugar amb l'escriptura i la lectura sense buscar res més que el passar-nos-ho bé amb l'experiència. En general el concepte de repte tal com es fa a RC entraria de ple dins d'aquesta categoria de joc literari, però n'hi ha, de reptes, de més seriosos i transcendents i d'altres de totalment lúdics i esbojarrats. Entenc que aquest és el cas del meu repte BREU I CURT.

Vagi, doncs, per endavant aquestes dues premisses: primer que és normal que hi hagi molts autors o lectors a qui no els agradi aquest repte i segon que la justificació d'escriure un text monosíl·lab és evident, es tracta d'una curiosa possibilitat de joc que ens ofereix la nostra llengua i un bell desafiament a l'habilitat i la imaginació dels autors. Espero, sobretot, que us ho hagueu passat bé.

Ara comentaré una per una les històries aportades però he de dir que considero que qualsevol autor que hagi pogut conjuminar una història més o menys coherent, de més de cent paraules i només amb monosíl·labs és digne d'admiració. I dotze participants ja és un luxe. Per altra banda seran comentaris, per raons evidents, breus.

En vols?..... Gypsy.

Comencem bé. ¿I ara que comento jo d'aquest minirelat eròtico-monosil·làbic? Potser que el tamany no importa (no ve d'una o dues paraules), però que si parlem de durada enlloc de grandària ja són figues d'un altre paner. Però vaja, sembla que el personatge és de mot breu però repetitiu.

Gràcies per la participació, Mariona.

La Txell...... Mercè Bellfort.

On es demostra que es pot escriure una història completa amb molt poc, suggerint molt i deixant que el lector imagini la resta. Inquietant la por del personatge i com es veu (o imagina) mort. Gràcies Mercè.

El món de la Mar i el Roc..... Oms.

Una altra història completa i suggestiva. Una relat d'iniciació sexual amb totes les inseguretats i pors que acompanyen aquest fet. Magnífic! Gràcies per participar.

El vell Jan......Fredia

Després d'ensopegar per dos cops amb el bisíl·lab "dia", has penjat un relat molt bo. És tan natural i poc forçat que et convido a fer una provatura: mostra'l a algú sense explicar-li que només conte monosíl·labs i el més probable és que no s'adoni i et digui que és un microrelat magnífic. T'he de confessar una cosa: l'he llegit amb la secreta esperança de trobar un altre bisíl·lab...i és que les gatetes som així, una mica punyeteres.


Un tret sec i curt.....Calderer.

Un vell conte d'un duel a monosíl·labs entre Calderer i Copèrnic per no sé quin desacord pel què fa a la crítica d'un conte de Calderer. Velles històries sense cap importància. El relat està bé però el detall de més enginy, el joc de paraules de homeless i hom les és, evidentment, un plagi del llibre de Pau Vidal "Homeless".

Hi ha qui no dorm...Darkman

Resulta una mica envitricollat i no és ben bé un relat però és enginyós i té el mèrit de ser autoreferent ja que parla d'un que escriu mots curts. Gràcies per la participació.

Sang...sangifetge

Un cop més es demostra que amb monosíl·labs es pot redactar una història completa. Aquesta, a més, resulta força inquietant. I molt de sang i fetge. Gràcies Joan Albert per la participació encara que al principi dubtessis. Hi ha una falta "m'he" que se t'ha passat.

No!... Unaquimera.

Un diàleg en el que s'ha elidit (coi, quin lèxic més culte que utilitzo) una part i que queda en una mena de monòleg, per altra banda resulta molt natural i com he comentat més amunt d'algun altre text podria passar com un text "normal" a qui no estigués advertit.

Et duc dins de mi... LluísDargos

Em sembla que el pobre Quim ho té força fotut, que ella no li farà cas. Hi trobo un toc illenc molt agradable. Salutacions.


Mil més un mots que d'un sol cop pots dir...ambre

En principi semblava una història coherent però avança i es fa més i més incomprensible. La més llarga de totes (1001 mots? No els he comptat) però també la més difícil. M'ha agradat la conclusió: "Déu no és tant foll i el fil es romp si el rumb es torç en tants fronts ja no es pot mai més fer llarg." No diré que ho he entès, però m'ha agradat.


Fuig.... Dr. Livingstone

Curt i concret i una mica trist. Puta vida la dels gossos, molt millor la dels gats com jo.


El te....Filalici

Un concurs de tes, enginyós que no acaba ni amb vencedor ni vençuts: "a la fi cap ni un no sap quin de tots ells és el qui fa el te més bo." Té un no sé que d'embarbussament que el fa molt agradable.


Gràcies a tots.............


Penso que tots els participants tenen molt de mèrit però com que no puc donar més que un vencedor.....

...............................

...................................


......ho faré una mica més emocionant.

Proclamo tres finalistes:

.- El vell Jan..... Fredia.
.- No! ..... Unaquimera.
.- Sang.... Sangifetge.


Ara me'ls rellegiré i decidiré el guanyador.

Mixeta