Volta i volta

Les nits són per a nosaltres dos, sols, mà a mà diria, si això tingués algun sentit en el seu cas. Al menjador, sols, cadascú amb el seu feinejar. Ella volta i volta mentre jo teclejo i teclejo.
Quan arriba la nit, s'espavila i no para. Corre i corre per la roda, fent un considerable terrabastall que al principi em molestava i que ara em fa companyia. Ràpida, nerviosa, gairebé frenètica. De sobte, s'atura, baixa de la roda, es posa dreta damunt les potes del darrere i em mira. Atenta, seriosa, plegant les diminutes potetes del davant. Aixeca el cap i mou el musell com si em preguntés: "com vas?". Jo tambe me la miro i li contesto "va bé" o "avui no me'n surto". A vegades ho dic en veu alta i la dona des del llit em pregunta:
-Amb qui parles?
-Amb ningú, amb la rata.
-No és una rata, és un ratolí -diu la meva filla gran des de la seva habitació. No dorm, com sempre.
-El que sigui. Deixeu-nos que tenim feina.
I tornem a teclejar i a rodar, a rodar i a teclejar.
Les nits negres, aquelles en que res no surt bé i els arguments s'encallen, els finals són banals i la prosa seca i avorrida penso en l'absurd del que fem i m'enfado amb mi mateix per perdre el temps quan podria estar dormint.

Altres nits, no tan negres, penso que potser és propi de la naturalesa de la rata (o del ratoli si voleu) córrer i explorar i que si no ho pot fer entre els matolls d'un camp o per les galeries d'un cau ho ha de fer, inevitablement, a la roda d'una gàbia. I que potser és la meva naturalesa imaginar-me i explicar-me històries insòlites o fantàstiques i que si no les puc viure en aquesta còmoda i grisa vida que porto ho he de fer, també de forma inevitable, en aquest univers alternatiu que és la ficció.
I també hi ha aquelles nits excepcionals en que tot sembla encaixar, en que els personatges tenen vida pròpia, les trames i els arguments llisquen sols i la prosa té força i bellesa. Llavors penso que la rata, o el ratoli si voleu, és feliç corrent i corrent i que no cal cap altra justificació per fer-ho i sento que no hi ha res tan meravellós com imaginar i escriure. I així en aquestes nits excepcionals escric durant hores i hores, oblidat del cansament i de la son i transportat a una dimensió intemporal, perfecta, joiosa i feliç. Ella, mentrestant, volta i volta, alegre, frenètica, i quan s'atura em mira, atenta i seriosa, com si em preguntés "com va?".