31 de gener del 2009

Un relat de: copernic

Plou. Plou amb insidiosa persistència, amb atuïdora continuïtat. El matí s'ha llevat gris i opressiu. Només s'escapaven quatre miserables gotes d'un cel baix, plumbi, d'una saturació cansada i malaltissa, una mena de boira pixanera que posava sobre el paviment un deix de lluentor de mirall. Cap al migdia ha començat el degoteig. Els núvols esfilagarsats passaven amb rapidesa, empesos pel vent de garbí que s'havia entaulat amb força. Per moments la pluja prenia una inclinació propera a l'horitzontalitat. La borrasca era important i giravoltant llançava onades de núvols que descarregaven amb intermitència. Poc a poc els edificis han quedat xops. La humitat amarava les façanes orientades entre migjorn i ponent. Les parets apareixien pintades amb una capa superficial d'una vaga coloració. La tarda ha estat mel·líflua, densa, d'una llum apagada, com de pell de ratolí. El crepuscle s'ha presentat gairebé imperceptiblement, en una degradació de llum esmorteïda i freda. La nit ha arribat per una simple i constant descoloració, del gris cap al negre, en una desfilada successiva de tota la gamma de matisos cromàtics.
La nit ha reduït la pluja a una única dimensió sonora. El soroll de les canals, l'adormit xiuxiueig de les correnties, l'apagada remor de l'aigua caient, generosa, sobre els teulats relliscosos. Després de tantes hores, donava la sensació que tot el dia havia plogut, que plouria tota la nit i que l'aigua no deixaria de caure fins que el darrer núvol, arrossegat pel vent, no s'hagués desfet en el cel i aquest hagués recuperat la seva blavor habitual. M'he adormit escolant-me en una amalgama de sensacions, bressolat per la somnífera melodia de la fluència de les aigües.

Comentaris

  • gypsy | 09-04-2009

    pluja d'imatges sobre la pluja. Deixar-se anar, escoltant els gotellims com cauen, entrant dins una música harmònica natural, de natura.
    Observar, mirar, escoltar, aprendre i escriure sobre allò que ens envolta invisiblement. Una prosa balsàmica i curosa, per descriure tot un univers en un instant aturat.

    Un petó, astrònom!

    gypsy

  • Bona prosa[Ofensiu]
    foster | 09-03-2009

    Sí, dius que és fragment del teu diari personal... doncs treballes molt i bé els mots, quasi en forma de prosa poètica. No et diré que és el meu tipus preferit, però he de reconèixer que el cuidat llenguatge i l'elaboració i ritme interns van de la mà, produint en mi, almenys, un rerefons de sensacions i sentiments. Per tant, molt mèrit perquè he sentit, notat la pluja que descrius, per ella mateixa i com a metàfora d'estat d'ànim. És un camí difícil però interessant aquests punt de vista i discurs narratiu triats en aquest trosset de copernic.

    salut, company! El teu post i actitud al web són, per variar una mica, una bona glopada d'aire fresc per a tots nosaltres!

    foster

  • la pluja esdevé espectacle[Ofensiu]
    Avet_blau | 06-02-2009 | Valoració: 10

    Un dia en que l'aigua dirigeix la vida,
    amb tants matisos i sons, que es diria que hi ha un orquestra dins els núvols,
    a vegades amb espectacle de llum i so.

    Cada cop mes escassa, la pluja esdevé espectacle íntim, per gaudir-ne, arrecerat , entre llençols calents...

    Avet

  • Telescopi retràctil o extensible?[Ofensiu]
    Mixeta | 06-02-2009


    He vist que a la trobada que feu el diumenge portaràs un telescopi...però què és retràctil o extensible? Ai, ai.... millor digues què és extensible, home, pel mateix preu!

    En quant al text molt bo....però hi ha unes frases que potser millorarien canviant l'estructura...les comences totes tres amb el subjecte...La tarda... El vespre... la nit..... i després va el verb. Es fa monòton.

    Llegint-lo m'ha agafat fred...vaig a arraulir-me prop del foc i llepar-me una mica el pelatge.

    Mixeta.

l´Autor

Foto de perfil de copernic

copernic

338 Relats

1182 Comentaris

387542 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Per qüestions de feina he hagut d'interompre la meva producció periodística i literària. Després del tsunami i amb l'aigua al seu lloc torno a començar: Déiem ahir...