Bona tarda, Gessamí.
Agraït pel teu comentari ara que el temps començava a acumular massa sorra damunt dels meus relats.
He entrat a descobrir alguna de les teves paraules i he triat aquesta història juganera perquè humor i erotisme m'han semblat coses dificils de barrejar en un escrit.
Ho has aconseguit prou bé, m'ha agradat llegir-te i he sentit les olors.

Des del pou buit de les musses, una abraçada

...l'extructura de la història i el tema que tractes així com la manera d'escriure que tens.
I la història m'ha deixat amb un nyigo-nyago de sentiments que no sabria definir-te. M'agradarà buscar el llibre que recomana el company "Cafè Metropol" doncs alguna cosa s'ah remogut per dins i el dubte m'empeny a resoldre'l....serà que també vinc del món científic.
Gràcies

Jo també pateixo, últimament, l'enfermetat de trobar-me, de cop i volta, mirant al meu voltant des de fora del meu cos...M'adono que he perdut la capacitat de l'essencial, jo la tenia i m'ha caigut pel foradet dels pantalons...

Últimament genero dosis de mala llet que rebenten exageradament en atacs hostils a qui gosa plantar-me cara en les minúcies de la vida...

Una empenta a qui camina massa lent, un cop de volant a qui va pel carril bici, un dit del mig al conductor que m'apropa massa el morro del cotxe, un moc farcit de paraules conceptualment inintel.ligibles per la massa humana a qui intenta fer veure que no em veu, un cop de mirada i un cop de cap a qui gosa fer una broma que no trobo de bon gust, una resposta carregada de ràbia continguda a qualsevol comentari que considero fora de lloc...

Últimament em surten les coses molt malament, vull dir que mai m'havia importat tan poc no somriure a un altre.

Últimament també em sento més sol, més incomprès que mai.

Últimament em fa l'efecte que si desapareixo només se'n adonaria ma mare tot i que no li faig gaire cas...

He de canviar però estic cansat d'haver-me de cansar per ser feliç...

I malgrat tot sóc un paio optimista (té conya que ho digui en l'últim paràgraf) però és així, i que sempre he venerat la Vida i l'alegria per damunt de totes les altres coses...M'estaré fent gran?

Saps que faig jo?
Tinc 5 comptes de correu i d'aquesta manera classifico la gent segons el que m'interessa.

1. a.Persona coneguda personalment. Objectiu: Mantenir un contacte.
b. Persona coneguda personalment. Objectiu: Una qüestió concreta que ens ocupa (possibilitat de mantenir un contacte). Consulta diària. Continguts bons a exel.lents.

2. a.Persona coneguda personalment a la que mai li hauria demanat l'email. Objectiu: Amabilitat i mentida per omissió.
b. Promocions, concursos, registres a pàgines web... Consulta setmanal. Continguts relatius, esborrables la majoria.

3. Compta universitaria. Objectiu: Relacions amb professors, rebre informacions de la universitat. Consulta bimensual o quan t'enrecordes

4. Compta de la feina. Objectiu: Relacions laborals, instruccions i informacions de la feina. Consulta diària a la feina. Continguts...ves!, de feina.

5. Compta bloquejada: És de les més pràctiques. Ningú em pot escriure si jo no l'afegeixo a la meva llista de correu. Objectiu: la dono quan ni tan sols tinc ganes de saber absolutament res d'allò o d'algú. Consulta: mái. Continguts: Nuls...jejejeje

...ara fan aquesta merda de segells enganxifosos que no hi ha per on agafar-los i als que disfrurtàvem amb les vores serradetes de dents ens han fotut la gràcia, l'elegància i el que perdura....ves quina mandra...

La complicitat dels dos, més enllà del paper que representen, des del mateix moment que es troben en la mateixa habitació fins que es fonen...una escena molt divertida...per quan el diàleg que tindran a partir d'aquell moment?

Pensa que d'aquí te'n surt una obra de teatre impressionant sobre la devilitat del'ésser humà quan s'enfrenta a les seves pròpies pors...

Reflexiona-hi, diga'm alguna cosa i ens hi posem...És una assigantura pendent que tinc.

És divertit i fresc. M'ha fet riure! Veus com jo sabia que tens el do del enfotisme? (pel comentari que t'he deixat al de l'horòscop)

Fins aviat...i respecte la carnissera...no et deixis perdre el món perunforat...

Em plau llegir-te després que les teves paraules em fessin l'ullet per damunt dels núvols. Gràcies per commoure't i sobretot per fer-me saber com t'havies commogut. No sé perquè part de la motivació de compartir els meus escrits aquí rau en l'acceptació o la crítica dels qui em llegiu, encara que no sóc dels més afavorits en els "L'editora destaca" o en "els més comentats" ni cap altre apartat i això no deixa als meus relats volar més enllà de l'illa de cases on han estat concevuts.
Saps, perunforat? Aquest relat, el tema, vull dir, és un dels que sempre he volgut escriure. Per això, i potser també perquè encara no ho he fet, deixa'm dir-te, amb tota la tendresa del món, el que en penso.

El títol no m'ha cridat, L'inici m'ha encuriosit i m'ha fet seguier endavant però a partir de la transcripció de l'horòscop del dia anterior has perdut la pistonada. Entenc, de tota manera, que em un text com el que el destí et va brindar aquell dia et quedis una mica en blanc.

Crec que és un tema, donada la conclusió que n'extreus, en el que podries treballar per exprimir-ne l'humor: la comparació de la qüotidianitat real amb la qüotidianitat esperada o fins i tot desitjada, la influència de les paraules sobre un petit acte concret que et fa capgirar el dia sencer, l'anècdota casual que podria haver fet coincidir el text amb el teu dia...Té suc per riure, per riure's d'un mateix.

Personalment vaig acabar de conscienciar-me de la inutilitat d'aquestes coses quan, després d'una relació llarga i dificil, quan el nas encara em feia mal del cop de porta que ell i l'altre em van clavar als nassos, em dedicava a llegir el seu pronòstic cada dia i trobava, en les paraules del vident de torn, les pitjors noticies i destins que hi podia haver. Durant un any vaig arribar a pensar que el pobre tenia molt mala sort perqué l'horòscop només donava mals auguris per a ell i la seva nova relació...
...però el que es quedava les nits en blanc i no deixava de plorar la seva absència era jo.

Històries tristes a part, no saps com he arribat a riure amb el que escriuen aquests il.luminats, sobretot quan m'adono que som uns éssers molt febles quan els ulls se'ns escapen cap al requadre amb la figura del mig home mig caball.

Si vols tornar a reescriure el conte et dono un exercici curiós que pot motivar-te.
Compra un diari en una llengua que no dominis i busca l'horòscop...ja no dic res més...a veure que en surt dels teus somriures...

Una aferrada ben forta!

Gràcies per omplir-me avui d'il.lusió i donar-me una empanta. Des de fa temps que tinc aquest desig secret...Llàstima que tot estigui, ara per ara, per fer. Un somriure per tu i un pel que et dóna VIDA.

...se m'han contret els pebrots. Qui dius que desenterra la destral?

Porto mig any esperant que escriguis alguna cosa...
Així no anirem enlloc, Dani...tanta imaginació ha de sortir per algun cantó...on escrius ara?

Amb tot l'apreci del món i sense ganes d'apressar el que reposa.

...encarcarat damunt les estovalles , perseguint amb el tou del dit cadascuna d'elles i presionant-les, l'una amb l'altre, per atansar-les a la boca, primer les més grosses i les més petites més tard.
mmmmmm....dinar d'engrunetes, que bo!

...que les paraules que en un moment just pronuncies no fan aturar la Terra. Llavors s'apaga la veu i el qui escolta arqueja les celles i intenta escoltar el final d'una frase que acaba amb un: "Tan se val, anem?"
I llavors no hi ha més remei que buscar la màscara de reserva fins que tens temps per trobar l'arrel d'aquell arbre que vas plantar i que és l'únic amb capacitat per dir-te que val la pena viure. Això o la mà del qui t'acompanya, si hi ha qui t'acompanyi, que no és el meu cas, precisament.
Un sonet preciós que ha acabat de donar la puntada de peu al meu fastigós divendres laboral i retorna les ales al meu esperit per anar a buscar l'arrel...
...A voltes, buscant un sentiment, aconsegueixes provocar tot el contrari: Sí, val la pena viure!

Hi ha algun tros increïble...quan demanes permís...és bonic però insisteixo amb això de la prosa...

Aquest és preciós però has probat mai d'escriure en prosa alguna cosa així?
Llençar-te a fer una descripció més valenta dels sentiments?
M'encantaria llegir-t'ho...