Qui vota, rebota?

Un relat de: Massagran

Quan el govern de CIU va quedar atrapat a la trampa numèrica del recompte de vots i el govern de Catalunya va canviar de camisa, en aquells dies del primer tripartit, sempre hi havia una justificació per tot el que no funcionava bé: "És que l'anterior govern ens ho va deixar molt fotut", deien.

Ja som al 2007. Com podeu comprovar les coses a casa nostra no han millorat gens, ans al contrari, han empitjorat.

Potser sí que CIU va deixar un país en unes condicions determinades però els que han vingut darrera han executat les obres i no s'han preocupat en absolut de tenir cura dels equipaments ni dels serveis ni de corregir els errors que, segons ells, va deixar el govern anterior.

Si entres a treballar com a responsable d'una empresa i se't demana que la duguis endavant no pots excusar la teva falta de compromís dient que l'anterior gestor era un desastre. Si al cap de cinc anys la empresa està pitjor de salut vol dir que no només no has fet res per millorar-la sinó que, a més no has sabut ni mantenir el que l'anterior gestor (aquell que era tan desastrós) et va deixar.

Llavors, quan li dónes la culpa a l'anterior i segueixes confiant en els proveïdors que t'estafen, no pots queixar-te de que no et surtin els números.

Socialisme, amics que voteu, significa que avui et toca fotre't a tu pel benefici de tothom així com tu et beneficies de cobrar l'atur, de posar-te malalt quan vols anar de rebaixes, de poder-te permetre el luxe de pagar-te un apartament a la Costa Brava i després deixar "apuntada" en deute el compte de la farmàcia amb els medicaments que et paga l'estat (dels qui treballem) pel teu excés de colesterol.

I mentre tu t'aprofites dels qui treballem, del teu cap i vas a menjar hamburgueses i escoltar al Fari o al Serrat a Calella donant pel cul als demés, els altres ens fotem treballant, aguantant les teves baixes laborals i les collonades del teu sindicat, el teu pèssim gust musical a les caletes de la Costa Brava i el farmacèutic ha de pagar per davant el que tu no pagues.

Socialisme, amics que voteu, significa que els quinze primers paios que se'l van inventar van ser més ràpids que vosaltres i per això s'aprofiten de la vostra falta de cultura. I sinó pregunta't on viuen, com viuen, què fan per vacances i amb quina gent i a quin restaurant van a sopar els senyors i les senyores a qui votes.
Ells ja s'asseguren de no posar-se la narcosala al costat de casa o de no fer passar l'AVE per sota de la seva piscina (ni de la meva).
Te l'encolomen a tu i t'expliquen que va ser l'anterior gestor el que es va equivocar.

I tu t'ho empasses sense tenir en compte que l'anterior gestor que s'ocupava dels temes de les narcosales, company que votes, era exactament el mateix que hi ha ara, i que l'anterior i que encara l'anterior, que es van anar regalant els càrregs uns mesos abans de les eleccions, ocupant la cardira sense ni tan sols demanar-te la teva aprovació.

I per això abans de les eleccions comencen a fer les obres que prometien al principi de la legislatura i després de les eleccions les obres es queden a mitges.
I per això les infrastructures de la nostra ciutat fan pena...

Ara bé, potser et refereixes, quan dónes les culpes al govern anterior, a la Generalitat. En aquest cas t'haig de recordar que el govern anterior, col.lega que votes, et va posar al barri un dels hospitals capdavanters d'Espanya i que aquest és un servei molt valuós que fa créixer el barri. I també et va posar la Universitat.
El Raval, per exemple, no ho ha tingut fins avui gràcies al programa que el gestor anterior havia engegat. Aquí sí.

Així doncs és evident que hi ha qui té raó, personeta que votes, quan diu que els vostres talls a la ronda no són més que una tocada de nassos per a totes aquelles persones que, mentre tu estas tallant el pas i cridant en castellà que no hi ha dret, volen anar a treballar per cobrir la teva seguretat social els dies que estas de baixa per malaltia.

I és veritat que no hi ha dret. No hi ha dret que tinguis tanta cara i et pensis que tots som tan curts com tu quan t'empasses les mentides dels qui votes. Ho sento, tu no pots ser com ells, et van passar davant fa anys i no et deixaran mai arribar-hi, d'això es tracta.

No hi ha dret que et passis l'any recolzant els homosexuals, les tendències mediambientalistes, les curses feministes, les aturades sindicalistes i el dret dels immigrants i després no sàpigues parlar en la llengua de la terra on vius, i et posis com una moto quan no et deixen fumar als locals públics, et queixis d'haver de pagar l'àrea verda, et refoti haver de conduir a 80 Km/h, l'haver de pagar a cada puta autopista, quedar-te sense llum durant tres dies (si tens sort) o fins a sis mesos (i a base de generadors) i arribar sempre tard i malament perquè el metro de la ciutat és una trampa per rates o les rodalies són més aviat roda-durant-dies, si és que mai has tingut la necessitat d'arribar a l'hora enlloc.

No hi ha dret que, a més, tinguis la barra de fotre la culpa als altres.

Mira, amic, col.lega i company que votes, hom, per sentir-se ple, des de la meva sincera humilitat, hauria de procurar crèixer, aprendre, superar-se a sí mateix, marcar-se uns objectius i tractar d'atansar-los, posar il.lusió i ganes a les coses que fa, escollir i acceptar les conseqüències, ser (sí, jo també ho sóc) conscient que hi ha gent que no ha tingut tanta sort com tu i implicar-te, amb compromís, temps i, si pots, calers, a la causa.

Hom no pot, com fas tu, amic, amat que votes, sortir al carrer a reclamar uns drets que, a aquestes alçades ja ho hauries de saber, els mateixos que votes fa temps que van decidir que TU no tens.

Perquè tu ets molt perillós per ells. Viure a costa dels demés, donar pel cul al qui no t'agrada, posar pals a les rodes a qui va més lleuger que tu, envejar a qui amb esforç ha aconseguit més que tu només ho poden fer una minoria, altrament no funcionaria.

Així que, amic, amat, col.lega i company sempre, que votes, a veure si tens els ous de treure aquesta mala llet i aquest punt d'honor que de sobte jo em pensava que no tenies, tu que sempre acotes el cap sota l'ala, dissimules i fas veure que no hi ets, la propera vegada que et trobis davant les urnes i aquells senyors als qui tu fins ara has votat et somriguin amb la cara de hienes afamades de la teva ignorància.

Deixa de votar-los o fes com fins ara i no vagis a votar però no toquis els collons als qui ni hem cregut, ni creiem, ni mai creurem en aquesta teva misèria, que d'això sí que no n'hi ha de dret.

Vull aclarir encara, si ets un lector ofès, que no em refereixo, sota cap concepte a tots els que voten als socialistes, hi ha altres raons a part de la ignorància, per fer-ho. Com tampoc em refereixo a tots els habitants del barri en qüestió, ni tan sols a tots els que tallen les rondes (jo la faria més grossa, t'ho prometo, i fins i tot entenc que ho feu). El text va més aviat dirigit a tots els que he definit a les seves línies sense els quals, a la ronda, els dimecres, serieu dos i l'apuntador....o no?

Comentaris

  • Em perdones la vida, doncs?[Ofensiu]
    lluisba | 13-08-2007

    Trobo que en el teux text hi sobra una certa prepotència, un cert to de perdonavides. Ja no entro a valorar-lo ideològicament, perquè sé que fóra en va i cadascú creu en els valors que creu, però no pots mirar-te els altres pel damunt de l'espatlla. Fa una mica de mal efecte. Tot i així, et vull comentar algunes coses:
    -un govern no és comparable a una empresa. Aquesta és una assimilació habitual en el discurs neoliberal, però a mi em sembla horrible pensar en aquests termes.
    -el govern de CiU va ser tan llarg i tan immobilista, i tan desmobilitzador i tan covard que ara hem de tenir paciència per redreçar les coses. Això no vol dir que el govern actual hagi de tenir carta blanca indefinida, ni molt menys. Se'ls ha de vigilar, sobretot, perquè no es repeteixi l'estancament i la putrefacció anterior.
    -redueixes el socialisme a una caricatura, i no és just. Qualsevol ideologia la podríem ridiculitzar amb quatre coses. Igual que qualsevol religió (què fa un paio en calçotets penjat d'unes fustes? qui és aquest pallasso engreït que viu al Vaticà i surt a saludar per una finestreta amb veu aflautada?)
    -el to mig nihilista està bé en part. Però... i després, què? Què proposem?

l´Autor

Foto de perfil de Massagran

Massagran

18 Relats

34 Comentaris

20985 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
Qui sóc no té importancia.
Què sóc, m'ho diràs tu.
Com sóc, amb el temps canvia.
Per què sóc, això sí és fotut.

Però et dono quatre pistes de les que solem donar:

- Vaig nèixer amb la "democracia", el 6 de Desembre del 1978.
- Aficionat, entre d'altres coses, al cant, la literatura, el teatre, les llengües i les persones.
- La motivació per escriure me la va donar la incapacitat familiar de mantenir les coses al cap més de tres segons. El pare duia sempre un llàpis a la butxaca i algun paper i jo el vaig imitar.
- Escric quan estic molt content o quan estic ben desanimat. La resta de mesos sóc gairebé l'home més feliç del món.
- No tinc parella...i els meus amics no entenen perquè...jo tampoc.
- Per davant de tot: Gràcies.
- Per darrera: Ho sento.
- I mentrestant: un somriure.

El meu correu:
socasterix@hotmail.com